APAGÓN

Existeixen les casualitats? Està clar que sí. Fa poquet vaig començar a veure una sèrie ecspanyola que tenia un argument interessant, La zona, però que al tercer capítol la vaig deixar. Però no vull parlar d'aquesta sèrie. Semblava difícil però vaig tornar a donar una nova oportunitat a una altra sèries ecspanyola, Apagón. L'argument, d'aquests que m'agraden: una tempesta solar provoca un desastre tecnològic i elèctric brutal. Es produeix una apagada total de tot. El pànic, l'instint de supervivència, la crueltat humana... ingredients de trama apocalíptica que m'encanten.

Però parlava de casualitats. Una setmana després de començar-la, resulta que té lloc a la realitat una tempesta solar amb una flamarada d'aquestes bèsties que arribaven al nostre planeta. No ens passa el mateix que a la sèrie, però baixades de tensió, averies a centrals i la veritat és que internet ha anat força malament aquests dies. Ostres tu, quina casualitat. Serà un senyal? Jajajaja...

Bé, aquesta sèrie no l'he deixat a mitges. De fet, és una minisèrie, només té cinc capítols. Però si en tingués més, tampoc l'hauria deixat. El primer que cal dir és que el so estava bé!! Se sentia a tothom, se sentien els diàlegs!! Hi ha un capítol que costa més, però els altres quatre no hi ha aquesta característica infumable de la majoria de produccions de la península (i ja sabeu què incloc aquí). Però és que a més, a més, està ben feta, transmet els nervis de la trama, i la veritat, m'ha agradat. Té mèrit.

Té una semblança molt gran amb El col·lapse. Com en aquella, cada capítol té lloc en un moment diferent. El primer, quan hi ha el desastre i les primeres hores; el segon, ja porten uns dies, i ens trobem en un hospital sense recursos (cribratge per edats, etc); en el tercer, ja porten més temps, i apareix en una urbanització un grup de nois i joves que tiren pel dret, més anarquistes; en el quart, un pagès que no ha canviat la seva manera de viure s'enfronta a un grup d'urbanites que estan disposats a tot per sobreviure; i en l'últim, tornem a les primeres hores per veure la dona del protagonista del primer, i arribem a la tornada de la llum a l'últim minut.

Total, que ha estat molt bé (i més per ser ecspanyola, la veritat). I la coincidència amb la tempesta solar ha provocat que la vegi amb aquelles pessigolles a la panxa de que tot pot anar malament o pitjor. Pistes en tenim de sobres. Però crce que si passés de veritat, les conseqüències serien encara més salvatges.