EL COL·LAPSE

Quina manera d'acabar televisivament l'any 2020! El col·lapse (L'effondrament) és una minisèrie  francesa, de 8 capítols d'una durada al voltant dels 20 minuts cada un. Durant el confinament, algunes de les persones que tenen plataformes per internet ja en van parlar, donada les possibles semblances amb el què estàvem vivint. La van fer el 2019, però semblava actual actual.

I és que la sèrie explica que la societat ha patit alguna mena de col·lapse en què tot se'n va a la merda (no sabem perquè). Però tot ha deixat de funcionar, els governs han desaparegut i la gent s'ha d'espavilar com pot. Cada capítol ens apareix una situació concreta en un temps determinat. Podríem dir que hi ha tes grups d'episodis.

Així, el primer capítol té lloc en un supermercat on cada vegada queden menys articles, dos dies després del col·lapse. El segon, en una gasolinera, cinc dies després, amb llargues cues per aconseguir una mica de gasolina i sense fer servir els diners (ja no serveixen per res). El quart capítol, 25 dies després ja ens mostra una comunitat vivint en una masia, autogestionant els recursos i rebent de cop un grup de 30 persones que els fa plantejar si els acullen o no. El cinquè capítol, 45 dies després, ens trobem en una central nuclear, on estan intentant refrigerar el nucli per tal que no peti. I el sisè capítol té lloc en una residència d'avis, 50 dies després, on queda un sol infermer enfrontant-se a la dura realitat.

Després tenim els capítols tercer i setè, on ens trobem en dos moments diferents (sisè dia després del col·lapse versus 170è dia) on apareixen dues persones vip, que tenien emparaulat amb el govern la seva supervivència en el cas que hi hagués algun desastre. El primer intenta fugir per l'aire i la segona per mar.

I el darrer capítol ens porta a cinc dies abans del col·lapse on un escamot ecologista interromp una emissió de la televisió per advertir del què estava a unt de passar i els prenen per bojos, ja que això no passarà mai.

La sèrie és brutal. Independentment de paral3lelismes amb la pandèmia (que per sort no hem arribat a aquests extrems), ens planteja una situació que, a veure, tampoc és tan improbable veient com ens estem portant entre nosaltres i amb el planeta. La lluita per la supervivència és un dels temes preferits quan veig tv o cinema, i realment aquesta aporta una dosi de realisme que fa por. Els capítols dels exemples de supervivència (el primer grup) aconsegueixen posar-te molt nerviós, et fiques molta la seva pell i t'arribes a angoixar en força moments. Els capítols dels privilegiats et porten més ràbia que altra cosa.

I és que realment, què passaria si ens trobéssim en una situació com la que es descriu? No està tan lluny de The walking dead però sense els zombis que se't mengen, la veritat. I fa llàstima acceptar-ho, però la humanitat és com és, i la lluita seria cruel i despietada. Hi hauria saqueigs, violència... la maldat apareixeria com mai. Les crisis treuen el pitjor de cadascú (també el millor en alguns casos), però malauradament, guanya el pitjor. Què estaries disposat a fer per sobreviure i per la teva família? Creuem els dits perquè això no passi mai. Mentrestant, benvingudes sèries com aquesta per servir d'entrenament mental.