VIKINGS SE'N VA AL VALHALLA

Gairebé un any després de l'emissió dels deu primers capítols de la darrera temporada, Víkings arriba al seu final. Han estat deu capítols més, ena marató de set vikinga que ens han posat el punt i final a aquesta sèrie que ha aconseguit fer-se un lloc dins l'univers de la televisió. En quant a fama, ha anat de més a menys. Quan va sorgir, es va convertir en un fenomen del qual molta gent en parlava (tot i que encara no era habitual el consum de sèries de televisió), però a mesura que s'han multiplicat per mil, les següents temporades han perdut seguidors, no pas perquè la qualitat de la sèrie baixés, sinó perquè el ventall per triar és tan gran, que és impossible arribar a tothom. I ja sabem com és la gent. El més important és ser el primer en veure el més nou, en estar sempre a l'última moda. Jo en canvi, soc més fidel. Si la vaig començar i em va agradar, doncs la veig fins el final. I com que tampoc és que sigui cap consumidor de sèries com les que ens envolten, vaig fent. I no, no tinc Netflix ni falta que em fa. Soc feliç així.

Però què hem de dir doncs del final de Vikings? Doncs que ha estat una mica amunt i avall. L'han estructurat molt bé per donar final a les trames, però sense acabar amb tothom. Les històries es van col·locant al seu lloc, ho van empastant tot fins que als dos últims capítols veiem com es tanca de manera ben resolta. Que podria haver estat diferent? Sense dubte, ja se sap que no plou mai al gust de tothom. Però si els d'Star wars van ser capaços de fer el final d'aquella manera, no podem queixar-nos molt de com han acabat Vikings. 

S'ha donat resposta a algunes preguntes, hem vist com plantegen l'arribada a Amèrica, la colonització de Groenlàndia, i hem vist el retorn als inicis amb l'atac a Anglaterra, recordant com van ser les primeres temporades. Gairebé havien aconseguit que empatitzéssim amb un dels personatges més sonats, Ivar sense ossos. El seu retorn a casa el torna a dur, tot i que menys, als seus deliris. Èrik el roig, que personalment, i no sé perquè, el tenia com un dels víkings més famosos i exploradors, aquí no segueix el mateix camí que se'n coneix. I és que una de les coses que se li pot criticar a Vikings és que tot i partir de personatges reals i de fets històrics, en alguns caos s'han pres més o menys llicències de ficció inventiva. En el cas d'Èrik el Roig moltes, i en altres casos no tantes. Alguns fets que va protagonitzar algun víkings, a la sèrie l'han fet viure a un altre.

Però crec que la intenció és bona, i que hem vist en sis temporades les característiques principals d'aquesta cultura (com vivien, com s'organitzaven, els seus ritus, les seves creences...), juntament amb els seus descobriments i aventures més importants (els atacs a Anglaterra, l'arribada a Islàndia, Groenlàndia i Amèrica, la relació amb Rússia, els atacs pel mediterrani, l'arribada a París...) Quan la vaig començar a veure, que va ser a les acaballes de quan justament a l'escola érem la classe dels víkings, descobria moltes similituds amb tot allò que havíem investigat.

A més, no es pot negar que no han escatimat recursos, i que està molt ben filmada, que hi ha qualitat en el treball. Així que, desitgem un bon viatge fins el Valhalla a aquesta sèrie que realment ha aportat més coneixement a aquesta cultura del que teníem abans, acompanyant-lo de gaudi en les seves aventures i trifulques.