FA 20 ANYS... 2001

2001, una odissea a l'espai. La mítica pel·lícula d'Stanley Kubrik, que és una adaptació del llibre d'Arthur C. Clarke passa a ser una antiguitat anecdòtica quan arribem a l'any en qüestió i la veritat és que encara ens assemblem més als micos del començament de la peli que no pas a la ficció astronàutica posterior. I ens assemblem als micos perquè aquell any va tenir lloc un dels atemptats terroristes més bèsties que han tingut lloc sobre el planeta: l'atac a les tores bessones de Nova York. La concepció del terrorisme radical ca canviar com qui gira un mitjó perquè van tocar allà on fa més mal als ianquis. No va ser l'inici, però sí que va representar un abans i un després, sobretot perquè veies en directe com queien les torres. És d'aquells fets que recordes perfectament què feies i on eres quan te n'assabentes. En aquest cas, l'aperitiu després de l'actuació castellera del Camp d'en Grassot, seguit de l'estar davant la tele mirant les notícies, la proposta de participar a l'obra de teatre dels 5 anys de la colla i la posterior manifestació de la Diada Nacional. Va ser un dia intens.

Parlant de castells, després d'un any de casteller ras, entro com a cap de pinyes a la tècnica. Vaig sumant castells i aconsegueixo descarregar com a segon (gràcies a tota la colla, és clar) el 3 de 7 aixecat per sota, que es convertiria en el meu sostre com a casteller de tronc (en quant a castell descarregat). 

A l'escola, és una any de canvis organitzatius, també neix la revista "L'hora del pati", i també serà recordat per les obres de teatre, les segones, que de mica en mica, els anys senars, es convertirien en un dels moments més esperats de el curs. Aquesta vegada les obres van ser les de Robin Hood (el meu grup) i El flautista de Hamelin (l'altra classe). Món Jove segueix endavant, creixent, i amb unes segones colònies a Planoles, recordades sobretot per un gos que es deia "Puntocom", gos que vam deixar de veure el mateix dia que hi havia mandonguilles per sopar...

Les vacances aquell any ja tenien una altra pinta: una setmana santa a Menorca, on entre altres coses, i no ho digueu a ningú, ens vam colar dins un poblat talaiòtic que volíem visitar però estava tancat. A l'estiu, un dies a Cadaqués uns dies i uns altres a Espot. Estrenàvem la tenda de campanya i anàvem de càmping una mica tirats, la veritat sigui dita. Una tenda iglú al costat de les macro-tendes que ja començaven a proliferar. Va ser mentre estàvem a Espot, que vam fer una activitat de les que així per pròpia iniciativa mai hauria fet: ràfting. Fins i tot avui encara riem recordant les anècdotes d'aquella baixada, com l'ordre de "sobretot, mai deixeu de remar"... Ja us podeu imaginar què va passar, no? Sí, vam deixar de remar i vam sortir tots volant a l'aigua... 🙈

I un últim apunt que té a veure amb el cinema. Aquell desembre s'estrena la versió de Peter Jackson de "El senyor dels anells". No fa falta dir res més.