Algú ja saltarà dient que si és un llibre només per creients, que si està pe de mentides, que si només és pels de Junts, blablabla... I un cop acabat, el primer que em ve al cap és l'adjectiu destrempant. Acabes el llibre i la sensació que et queda després de llegir, almenys en el meu cas, no és diferenciar entre els bons i els dolents del procés, no és lamentar-se del què va passar, ni engrescar-se de nou amb el què està per venir, no. A mi m'ha deixat aixafat. En cap cas desmotivat ni desenganyat no rendit, això no. El meu objectiu de país continua intacte i amb la fermesa de sempre, amb la intenció de sortir quan calgui i fer el què toqui a cada moment. Però el llibre... aquestes línies et deixen amb un sentiment arrugat. Com és possible tanta desconfiança? Com són possibles tantes mentides, enganys, putes i ramonetes? És que ni que només fos veritat un 50%, ja seria escandalós!
Ja a la contraportada el President avisa que el què trobarem escrit en el llibre no deixa bé a ningú. Ni a ERC, ni la CUP, ni PdeCat, ni ell. És cert, però sí que trobo a faltar més autocrítica amb ell i els del seu partit. Hi ha canya, contra ells, en força moments deixa clar que els "seus" també el deixen sol, diuen coses a les esquenes i altres de cara, etc. La Marta Pascal surt escaldada unes quantes vegades. Però tot i això, crec que segur que podria haver posat més exemples en aquest sentit. La mateixa claredat amb la què parla de la CUP (molt fàcil reclamar la independència des de l'oposició i no acabar de mullar-s'hi), però car, sobretot d'ERC i les seves estratègies. No sé tu... És que si el què hi diu és veritat, ens trobem davant d'una colla de personatges molt falsos, no? I que no mereixen ni una mica de confiança. I si és mentida, caram, no acabo de veure clara aquesta manera d'actuar del President, no el faig tan mentider. Penso que no seria tan clar i directe com ho és en aquestes pàgines. No sé, a mi em suggereixen sinceritat les paraules que hi he trobat. Possiblement alguns dels retrets són també malentesos entre ells, i segur que cal que seguin i parlin. Però clar, això ja explica que ho havien intentat força vegades, i que no funcionava: silenci d'uns, acotaments de cap d'altres...
Segurament cal llegir el què pensen els altres del què van viure des de dins aquells dies, però evidentment, hi ha coses que costaran més de creure ara que abans, i la veritat sigui dita, abans de llegir el llibre, ja s'han vist molts moviments i gestos que no ajuden a pensar ara que el què explica el President en el llibre sigui massa diferent de la realitat. I sap greu. Perquè la independència només s'aconseguirà quan anem junts de veritat. Oblidar per un temps les dretes i les esquerres, els de sempre i els renovadors, els moderats i els radicals... tots junts amb un únic objectiu. Després de tot el què hem viscut com a poble, i algunes persones pateixen la repressió, de veritat encara quan s'acosten unes noves eleccions, hem de sentir a parlar d'aglutinar les esquerres? Què vol dir ser d'esquerres? Perquè ara a Ecspanya hi ha un gobierno d'esquerres i continuen les desigualtats, es continua afavorint els rics i les empreses multinacionals i els banca. Que no em venguin la moto amb el conte aquest de les esquerres, per favor... Quina fal·làcia!
Apart és clar, de tota la tristesa que t'agafa quan llegeixes tot això al llibre, també hi ha moment pel record de l'èpica d'aquells dies, que sorties de casa sense saber si tornaries, sempre amb l'estelada a la bossa per quan calgués treure-la... els dies previs a l'1 d'octubre, el dia abans, el diumenge, el 3-O, la detenció dels Jordis, la declaració d'independència suspesa en 8 segons, el 27-O, la manifestació a Brusel·les... tantes i tantes coses que van passar en tan poc temps.
Mai havíem arribat tan lluny. I llibres com aquest ens ho han de recordar, mentre esperem la fase següent, que esperem no sigui d'aquí 300 anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada