ELS TESTAMENTS

El 2020 va ser l'any del Conte de la serventa. La visualització de la sèrie, i més tard, la lectura del llibre de la Margaret Atwood van convertir-se, a nivell cultural, en un dels fets més destacables de l'any passat. Comentava a l'entrada sobre el llibre, que tot i agradar-me, l'adaptació televisiva era tan bona, que supera les pàgines escrites originals.

Els testaments, la segona part, ha estat el primer llibre sencer del 2021 (ja que M'explico, està a cavall dels dos anys). I renoi... brutal. Esplèndid. Corprenedor. Intens. Neguitejador. Genial. No podia deixar-lo. Havia de seguir llegint què passava, necessitava saber més i més. ja està tot dit. Per mi, donat el què va passar amb la primera part, aquest el supera, per emocionant.

La trama té lloc quinze anys després dels fets del primer llibre. I tenen de bo que com que l'autora està darrere dels guions de la sèrie, no passa per sobre, sinó que la complementa i la completa. No ha volgut que res del què escrivís posés en falsa qualsevol escena de l'adaptació de la tele. Això és un punta favir molt gran. Ja veurem si George R.R.Martin té el mateix detall en el seu final de Joc de trons. Ho dubto. Però anem al nostre llibre.

Combina el relat de tres dones. Una, viu al Canadà i mira de lluny el què passa a Galaad. A mesura que avancin les pàgines, descobrirem que hi té més a veure del què ella sap. una segona dona, viu a Galaad i és la filla d'un "senyor" i la seva muller. Acabarà també descobrint que no és qui s'imagina, i les obligacions galaadianes la posaran enmig dels dubtes. I en tercer lloc, una tercera dona que forma part del sistema, una "tia" que ha ajudat a mantenir el terror i que vol acabar els seus dies intentant destruir tot allò que ha ajudat a crear. A final. la vida de les tres noies es veurà lligat i interactuaran, donant lloc a la catarsi de la trama. I no vull dir res, perquè aquí sí que el millor és descobrir-ho per un sol.

Ha estat una lectura trepidant, de les que marquen època. I què voleu que us digui? Ja em va passar mentre veia la sèrie o llegia el llibre. I ara, amb els fets ocorreguts als USA és inevitable establir paral·lelismes. Quan els feixistes de Trump van envair el Capitoli, i aquest pallasso psicòpata animava a la seva gent a rebel·lar-se contra el frau electoral (segons ell), no podia evitar veure el cop d'estat que dona lloc a la creació de Galaad. Els trumpistes realment són gent que encaixen perfectament amb els ideals galaadians, i quan van fer l'assalt, i se'ls veu tan rabiosos i amb ganes de trencar-ho tot, ostres... quina por que ho aconsegueixin. realment, hi ha molta gent sonada que voldria per a la seva societat les mateixes idees fatxes de l'estat imaginari de la novel·la... Fan fàstic, fan por, però realment estan allà (i estan aquí, a ultradreta masclista feixista de tota la vida), esperant el seu moment... tan de bo es podreixin a l'infern, ells i els seus ideals!