EL CONTE DE LA SERVENTA

El procés normal seria habitualment llegir el llibre, i a continuació, veure la seva adaptació a la pantalla. Normalment és el llibre el què primer s'escriu i per tant, és on hi ha tot el què el seu autor o autora vol explicar o reflectir en les nostres ments. Quan es fa l'adaptació, sempre hi ha canvis respecte la idea original. De vegades són petits canvis, i d'altres vegades són enormes. En el cas que ens ocupa, tot i mantenir l'esperit i la idea inicial, l'adaptació que se n'ha fet es pren moltes llicències.

Parlem de "El conte de la serventa", del qual ja n'hem parlat en aquest blog a "The handmaid's tale", ja que n'he fet el procés invers, primer he vist la sèrie de televisió i ara n'he llegit la novel·la (que data del 1985!!). Com ja explicava allà, la història em cridava l'atenció, però no vaig veure'n res fins l'aïllament del mes d'abril. I en comentava totes les seves virtuts, ja que em va agradar força en tots els aspectes. Ara n'he llegit la novel·la original, i en ella veiem reflectida l'essència de la sèrie, tot i que he de reconèixer que en aquest cas, em quedo amb l'adaptació. Suposo que pel simple fet d'estar escrita fa més de trenta anys, la visió del què ens explicava la Margaret Atwood se'ns fa més evident, més real, més crua i espantosa amb les imatges. Al llibre també ho vas llegint a mesura que avances les pàgines, però és gràcies a les vivències viscudes a través de la petita pantalla que et fas més conscient de l'horror del què s'hi explica. A les pàgines del llibre, tot i la idea terrorífica del què és Galaad, crec que no es copsa del tot, i no dona sensació de ser possible. En canvi, amb la sèrie, veus com allò que es narra pot arribar a passar, es veu tot més real. 

Fa molt poquet que s'ha publicat la continuació. Esperonada per l'èxit de la sèrie, l'autora s'ha vist amb ganes de seguir la història, no on la va deixar, però sí molt relacionada. Estic segur (i si no, quan ho comenti aquí al blog ja reconeixeré el meu error), que el vocabulari, la trama seran molt més actuals i veurem més i viurem més la història que no pas en el primer llibre que ara ens ocupa. Com deia, la sèrie es pren algunes llicències, suposo que en part per donar més vida a la trama. I tot i que va més enllà del llibre, l'autora estava al darrere dels guions. Clar que també en George R.R. Martin estava darrere dels guions de la sèrie de Joc de trons, i ves a saber com la farà acabar ell quan escrigui el llibre final.

El llibre se centra absolutament en l'Offred, en allò que viu i explica. Està ple de flaixbacs per intentar comprendre el canvi radical de la societat en la que vivien, i la resta de personatges esdevenen molt secundaris. La Serena, el comandant, en Nick, l'Ofglen, la Janine... van apareixent en els capítols però molt fugaçment. És la narració de l'Offred la que porta el pes de la història. I en les seves paraules i veiem més resignació que mai.

Ha estat però na lectura necessària per entendre bé d'on surt la sèrie de la qual n'esperem ben aviat la seva quarta i teòricament darrera temporada, tot i que amb la publicació de la seqüela, veurem com ho entomaran.