Estoc parlant d'un programa que es diu Idol Kids, l'emet Tele 5 i el repeteix els divendres un d'aquests canals infantils. D'entrada, mai hauria pensat veure aquest programa, perquè la meva opinió sobre els programes on exposen nens i nenes als ulls de tothom per veure com fan les seves gracietes, ho he emmarcat dins l'explotació infantil (hores i hores d'entrenament i/o assaig + pressió per part dels pares i mares + enganyar sobre el món de flors i violes quan és una selva + ...) Podria afegir més i més motius pels quals trobo que l'exposició d'un nen o una nena en aquest tipus de programa atempta contra la integritat d'aquesta persona en procés de creixement, i el fa iure situacions que són innecessàries per una criatura, i ara em repetiré: que si l'estrès, les expectatives, l'autoestima, el xoc... Pensar que ets el rei del món perquè a casa els agrada com cantes o balles a saber que ets un més i que pots tenir persones que et diguin NO, i que llavors, és clar, aquests són els dolents, ai reietó del meu cor que tu ets el millor del món, etc.
Doncs pensant tot això, ara fa unes setmanes que veig aquest nou programa. El fet que el MEC es vagi fent gran té moltes etapes noves que es van succeint, i ara toca aquesta moda. Ens trobem en un plató on surt un nen o nena a cantar, i tres personatges (un músic, l'Edurne i atenció, que això afegeix encara més marro a l'assumpte... la Pantoja!!!) diuen si continuen al programa o no en el format habitual. D'entrada, la meva primera i que segueix sent la meva impressió habitual d'aquests programes és la mateixa. Doncs aquests programes em segueixen semblant el mateix, i més després de veure segons quins nens o nenes que apareixen allà, amb els pares babejant i fent un espectacle penós (per roba o per veu bàsicament).
El dilema m'apareix quan de cop i volta surt un d'aquests infants i es posa a cantar de manera que se't cai tot a terra, que et quedes amb la boca oberta i no se't tanca... Renoi, apareixen nens i nenes amb unes veus i un ritme bestials, que molts cantants famosets actuals bé voldrien tenir aquestes veus... I clar, si no hi haguessin aquests programes, no tindríem l'ocasió de gaudir durant uns minuts d'unes veus increïbles cantant cançons meravelloses. Vet aquí el dilema. Evidentment, preferiria que no es fessin aquests programes amb nens, però mira, ja que els fan, almenys en aquest tens la sensació de que realment cuiden aquest aspecte i fan sortir (gairebé sempre) petits artistes. En el darrer programa però, van aparèixer dos concursants que ja havien passat per altres programes. Això em causa fàstic i repulsió. Hi ha uns pares que porten el seu fill o filla de programa en programa per a què tothom vegi com n'és de bonic. Mare de Déu senyor, això no són pares, són negrers! quina vergonya, quin poc sentit de la cura emocional... se'ls hauria de treure la custòdia perquè estan creant un petit monstre.
Darrer apunt, que com deia, encara dona més bogeria. La Pantoja,un ésser que moralment em sembla indigne per la vida que ha fet i ha dut, pels delictes comesos i que encara surti a la tele com una deesa idolatrada per milers d'espanyolets curts de gambals. Serà tot això i més, però quin bon ull tenen els productors del programa posant-la de jurat, perquè li dona un toc exòtic i humorístic, i per molt que em pesi, és qui té més cura de no fer mal a les criatures. Està allà fent d'àvia de tots els concursants, i ho clava. I encara que això quedi escrit, negaré sempre que ho he dit!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada