INHUMANS

Quan era jove, però jove de nen, quan feia 6è, 7è, 8è... vaig heretar dels meus germans tota una colla de còmics de superherois: Els 4 fantàstics, Els Venjadors, Capità Amèrica, Dan Defensor... Amb ells vaig passar moltes hores de lectura, i gràcies a ells després podia usar aquelles aventures amb els meus jocs de Playmobil entre altres coses. 

Recordo amb especial cura uns llibres dels 4 fantàstics on apareixien els inhumans, una colla de persones que eren mutants i tenien cada un els seus poders. Com ha passat sempre, i no és un invent dels últims blockbusters, les barreges de diverses famílies de superherois ja donaven molt de joc en aquelles èpoques.

La sorpresa arriba quan descobreixo dins l'univers Marvel que ha comprat Disney, una sèrie de televisió que porta per nom Els inhumans. És posar-ho i retrobar-me amb en "Raig Negre", Medusa, Crystal, Karnak, Gorgon i el gos que teletransporta tothom. Són realment els mateixos personatges d'aquells còmics! I la trama, és semblant a la que vaig llegir en aquells llibres, sense l'aparició dels 4 fantàstics. He estat seguint la sèrie més aviat per nostàlgia que no pas per qualitat, tot s'ha de dir. La veritat és que no és gran cosa. A veure, té la seva història, la seva intriga, i passes una estona entretinguda, però més enllà d'això, no acaba d'aconseguir gran cosa més. Fa il·lusió tornar a veure aquesta colla, i més en versió humana i no dibuixada, però cap dels personatges principals aconsegueix que empatitizis molt o que t'arribin a importar massa. Ho veus tot des d'una tercera persona, no t'hi acaben d'implicar perquè tota l'estona hi ha massa sensació de falsedat a tot plegat. Les intervencions dels personatges de la Terra són molt caricaturitzades i encara li donen més sensació de broma. Sense dubte, no arribarà a ser una sèrie important en el món televisiu, i menys amb tota la competència de qualitat que hi ha.

Però la part nostàlgica m'ha fet veure tota la temporada i segur que la seguiré si la continuen, perquè en el fons, aquests personatges em retornen a èpoques felices, o més aviat a moments feliços quan llegia i rellegia aquestes aventures. Realment, és com si veiés davant meu, en tancar els ulls, els dibuixos que els representaven, em són molt propers tot i haver passat quasi 40 anys des que els tenia a les mans. Els records pesen, i molt. Així que sense haver xalat moltíssim, he gaudit del retrobament i el record.