dissabte, 3 d’octubre del 2020

I L'ESCOLA VA COMENÇAR

Tres setmanes han passat ja des de l'inici de les classes. En aquestes tres setmanes hem vist com entrem en hores separades i per portes diferents. Com anem per passadissos i escales diverses. Hem comprovat les poques vegades que et creues amb algun grup quan et mous a les entrades, sortides i estones de pati i menjador. Hem felicitat als nois i noies per la resignació amb la que van entrant d'un en un, es deixen prendre la temperatura, es posen gel i sobretot, aguanten amb la mascareta posada tantes hores seguides. Crec que el tema mascareta és el més complicat de tots: per la incomoditat, per les orelles, pels mestres el fet de parlar més del compte, i pels alumnes, a molts els dificulta l'expressió i pobres, els has de demanar dues, tres o quatre vegades que repeteixin el què han dit.

A nivell general, hi ha hagut classes confinades, casos, però ara per ara, no s'ha notat massa a nivell català que la situació hagi empitjorar. Alguns experts diuen que hem d'esperar al mes sencer que s'hagi reobert per veure si ha afectat de debò o no. Però què voleu que us digui, sembla poc destacat.

Ara bé, nosaltres en aquestes setmanes ja hem tingut cosetes. Nens que han hagut de marxar amb febre, alumnes confinats per positius de fora l'escola (àmbit familiar o d'activitat extraescolar)... però el moment més crític va ser quan semblava que tota una classe calia confinar-se per un positiu. En poques hores es va reorganitzar tota una setmana per tal que els nens i nenes poguessin seguir l'escola des de casa. A més calia fer llista de tot el què s'havien d'endur, ordinadors inclosos. Tot un muntatge. I a més, calia saber si els germans d'aquests alumnes també quedava el dubte de si calia confinar-se. Al final, no hi va haver confinament. I van quedar al descobert la diversitat d'opinions que hi ha entre els sanitaris. Eren responsables diferents qui deien indicacions contràries entre elles. A una hora els germans no odien anar a escola, després un altre deia que sí. I així fins a cinc canvis d'opinió. El mateix amb el tema de l'aula. Dues persones, dues opinions diferents. Un desgavell. Seria bo i lògic que el criteri a seguir el tinguessin ben clar. No pot ser que segons amb qui parlis te'n vagis a casa o no, amb tot el què comporta a nivell organitzatiu, no només de l'escola, sinó de les 25 famílies corresponents. Això no val. Que tinguin un criteri clar i que tots els CAP's els segueixin com és. Si d'aquí unes setmanes es veu que s'ha de canviar, es fa, no passa res. El què no pot ser és que ara mateix es facin coses diferents en escoles que estan en les mateixes zones. Això provoca desconfiança. Molta. I en un temps en què tots fem el què podem (o més), desgasta molt.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada