ADÉU INJUST A LA PRIMERA

No soc dels especialment catastrofistes. Avui llegia que ja està sobre la taula el relleu de Koeman a la banqueta del Barça. La veritat és que la premsa s'ha convertit en la darrera dècada en un cau de paràsits. Hi ha els periodistes vocacionals, els que fan la seva feina amb passió i dignitat. Però clar, al multiplicar-se els diaris, webs d'informació, aplicacions esportives, canals de televisió... s'ha hagut de tirar d'ineptes al davant i que per tal d'aconseguir clics i audiència, han de mentir com a bèsties. Però bé, no volia parlar de pseudoperiodistes.

La setmana passada vam perdre les dues supercopes, la femenina dimecres i la masculina diumenge. Els crítics diuen que així o es pot anar enlloc, que no juguem a res, que quina merda tot plegat... A veure, potser algú els ha d'explicar  que no es pot repetir el Barça de Guardiola-Tito-Luis Enrique. Aquell equip comptava amb Xavi-Iniesta-Messi pletòrics i una colla de molt bons jugadors en la seva plenitud (edat òptima per jugar a futbol). Aquells jugadors, o bé no hi són o s'han fet grans. ja no podem jugar com llavors, aquell futbol no pot copiar-se perquè aquells jugadors en aquella època van ser únics. Assimilem-ho d'una vegada. Ara toca jugar els partits, si pot ser fent bon joc, d'atac, etc. i sobretot guanyar. D'això es tractava ahir. Una final. Evidentment que si has d'escollir entre jugar bé i perdre-la o bé jugar malament i guanyar-la, s'ha de triar la segona opció. Sempre.

Llavors, ahir, que tampoc va ser tan horrorós, s'hauria d'haver guanyat. I no va poder ser. Per què? Primer perquè sobretot la primera part va ser terrible, sense ocasions. Segon, perquè defensaven com el cul les pilotes parades dels lleons. I tercer, per l'àrbitre. Sí, i s'ha de dir alt i clar. Abans, els àrbitres també eren dolents, però com que el Barça era infinitament superior, es guanyava i au, cap a casa. Com que ara no és així, es perd. I si acceptem que el barça no pot jugar com abans, aquest factor és crucial. 

Al minut 10treu targeta groga al Lenglet, i això et fa pensar que el llistó està alt, i que hi haurà moltes targetes si no baixes les revolucions. I què va passar? Que el Bilbao va estar TOT el partit fent faltes al mig del camp. No violentes, d'acord, però faltes. Cada vegada que sortíem de la pressió i atacàvem, pam, agafada, empenta, copet, i ja està. Joc parat i bascos recol·locats. S'ha acabat l'atac del Barça. Sense aquelles faltes, hauríem tingut el doble d'ocasions i haurien vingut els gols. Però l'Atlètic va dedicar-se tot el partit a no jugar-lo amb les faltes tàctiques. I a veure, d'agafades, en van haver quatre de clamoroses, i no va treure cap targeta!!!! Llavors, la primera a Lenglet... per què? En De Jong el van fregir a patades, i ell aguantant. Va ser dels que més es va empipar amb l'àrbitre. Els bascos haurien d'haver acabat el partit amb deu o nou jugadors. I en canvi, ho va fer el Barça perquè la ràbia de Messi va donar un clatellot a un dels que feia més faltes. Va ser el clatellot de la impotència, vermella merescuda, però clar, injust que els altres seguissin com si res. 

Va tornar a guanyar l'anti-futbol. Així doncs, cal esperar que de mica en ica el Barça vagi millorant per poder competir contra aquestes injustícies. Ara bé, calen retocs, està clar. I potser que donin minuts a Konrad que no pas a Trincao, que pobre noi, si hi hagués públic a l'estadi, sortiria plorant cada partit. És que no és que no hagi fet ca gol, això és anecdòtic. Simplement és que no ha fet encara res de res.