A ZARAGOZA

Dissabte es va jugar la final de la Copa de la Reina a Zaragoza (Ecspanya). Vuit dies abans encara no sabia que hi seria, però així va ser. Una carambola d'esdeveniments i una reconsideració del viatge a Bilbao van acabar resultant la possibilitat de ser en aquesta final. Així, a l'espera d'aquest proper dissabte, hauré estat present a les tres finals d'aquesta temporada: Supercopa a Leganés, Reina a Zaragoza i Champions a Bilbao.

Les dues primeres van acabar bé. Aquesta de la reina, va acabar significant un aclaparador 8 a 0 que va convertir el partit en un tràmit, i si voleu que us digui la veritat, en un avorriment. Mireu si era gros el tedi, que fins i tot l'afició va animar poquíssim. La nostra grada d'animació, plena de gent poc animada, va cridar però era impossible lluitar contra 8.000 de la Real, cridant com a bèsties tot i estar perdent per 8 gols. Una mica de vergonyeta aliena, la veritat. El partit, doncs, no va tenir història, i la copa, després del "fiasco" de l'any passat, eliminades als despatxos per l'alineació indeguda de la Geyse, torna a ser nostra, amb el típic xou de les medalles auto-posades. Molta crítica, però totes amb ella posada... El moment en què hi va haver més crits va ser quan va sonar l'himne d'Ecspanya. I això que el tenien a un volum que feia mal i tot, però res a fer, aquí sí que els crits van eclipsar el "lololo".

El viatge, en cotxe. Interessant, ja que mai havia fet tants quilòmetres en un sol dia. La tornada de nit feia més respecte, però va anar bé. Em pregunto si hagués anat a Bilbao en cotxe... no sé, hauria estat molt pesat, ara que vaig fer la meitat. A diferència de Leganés, com que vaig arribar a primera hora de la tarda, vaig poder disposar d'un parell d'horetes ben llargues per passejar. Així, perquè no sigui dit, em vaig dirigir cap a la basílica del Pilar, que és on més o menys hi anava tothom. Pel carrer, semblava que només hi hagués culers i bascos, quin fotimer! Vaig veure la catedral (gran), la Pilarica (petita) i un parell de fotos al riu Ebre al seu pas per la capital manya. 

A destacar també, el nombre alt de mosquitets i mosquetes toca-nassos, una desfilada amb batucada (uns dos-cents ben bons), amb samarretes de "Somos iglesia". Vaja tela de secta. També va ser interessant quan en ple partit, mentre al laterals els donava el sol i no veien res, al gol, un simple nuvolet ens estava regalant pluja. Sol i pluja a 10 metres de distància! I una cosa que ja he comentat abans, és el volum eixordador amb el què tenien els altaveus a l'estadi. No senties ni el què deia el del costat. Va ser molt empipador. Fet a posta? No, segur que no...