Així, una mica més tard del què hauria volgut, a les 9:28 iniciava el camí des del costat del Laberint d'Horta. Un ritme ràpid em feia arribar a Sant Medir en 40 minuts (quina bestiesa). Vint minuts de pujada fins la carretera de les Aigües i després pel bosc i la baixada vint minuts més. Jolines amb la baixada abans de l'ermita... Quan et penses que ja s'acaba, continua. I quan creus arribar ara sí al final, encara ni t'hi acostes. No és fins la tercera vegada que et penses que acabes que és veritat del tot. Ara bé, a gairebé les fosques que ho hauré de fer, no podré anar tan ràpid...
A les 10'52h arribava a Sant Cugat, és a dir 1 hora i 24 minuts clavats. És la mateixa durada que les altres vegades, exacta! Tot i pensar que estava anant més de pressa, la veritat és que la rutina del camí des de Sant Medir fins Sant Cugat em feia contínuament baixar el ritme. A la que no m'adonava, anava més a poc a poc. Tampoc és qüestió de cremar totes les energies al primer tram... També comentar la quantitat de gent caminant però sobretot, en bici i corrent. Mare de déu! He de reconèixer que en algun moment, quan a les pujades els veia patir i suar de valent, em preguntava què dimonis els duia a fer aquest esforç (que el deuen fer cada setmana). Però després em visualitzava a mi amb els peus de les crosses del 4 de 9 a sobre, i reconec que cadascú pateix pel què vol.
Quedava la creuada de Sant Cugat. La veritat és que és força senzill. Però és mitja hora clavada (igual que l'altre cop). Així doncs que estem parlant de dues hores per fer la primera etapa, però veurem si la foscor i/o les primeres llums no me fan anar més lent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada