TUTANKAMON

Tot el curs. Es va inaugurar el 15 de setembre, i l'últim dia és aquest diumenge 30 de juny. Nou mesos i mig. I fins el 26 de juny, quatre dies abans de desaparèixer del mapa, no he fet el pas per anar-la a veure. I després m'autoanomeno fan de les piràmides i d'Egipte... quina falsedat!

Doncs sí, què passa? M'encanta l'Antic Egipte. I fins avui no he anat a veure l'exposició immersiva de Tutankamon. Així és la vida, què voleu que us digui? Però ja està. Ja ho he fet. I si no hi hagués anat, no hauria passat res si no sabés què hi havia. Però un cop fora de l'edifici, sabent-ho, hauria estat un error dels grossos. Per sort, no ha estat així i l'he pogut veure i gaudir.

Podem dir que és una exposició més sobre Egipte, els faraons i Tutankamon en especial. Hi ha reproduccions molt reals de la tomba, de la màscara, dels accessoris que hi havia allà amb ell... I els panells amb les explicacions molt clares i entenedores. Un deu al relator o relatora del text per fer-ho fàcil.

Però el què fa aquesta exposició diferent de les altres, és tot l'espectacle digital. Per començar, la sala immersiva on assegut als seients corresponents, vas gaudint per les quatre parets (i el terra) de diverses imatges i viatges que et transporten fins allà. Són imatges brutals, amb un joc d'efectes increïble. Aquesta sala és una joia, ara que és la segona vegada que la gaudeixo.

Després tenim la primera de les dues activitats amb les ulleres de realitat virtual. Amb elles, en una sala absolutament buida, et mous pel campament d'en Howard carter, per dins la tomba i la cambra mortuòria. És espectacular la sensació i què real que sembla. Des de fora deu ser divertit veure persones caminant perdudes per una sala sense res, fent veure que toquen coses o que aguanten una làmpada. Només per la sala immersiva i aquesta experiència ja mereixen la pena la visita.

Just abans d sortir, hi ha una segona activitat amb ulleres virtuals. Aquest cop estàs assegut i representen el judici dels morts (la famosa balança de la ploma). Malauradament, aquí el mareig ha estat considerable i no ho he gaudit gens. Sort que ha estat al final i no al principi, perquè hauria malaguanyat tota l'exposició. Com no, m'han agafat ganes d'anar-hi in situ a veure-ho amb els meus propis ulls. M'agradaria, però la por guanya.