ACIDE

Un seguit de coincidències desafortunades l'últim dia de cole van provocar que per tal de desestressar-me, em disposés a veure una peli d'aquestes de catàstrofes que no em desagraden. L'aspecte diferencial més destacat és que enlloc d'un blockbuster hollywoodià, es tractava d'una pel·lícula francesa, traduïda com a "Pluja àcida".

L'argument explica que gràcies (com no) al canvi climàtic produït per la humanitat, la pluja comença a tenir un índex massa elevat d'àcid sulfúric. Com ja se sap, el contacte d'aquest àcid amb la pell no és recomanable si vol seguir amb vida. A partir d'aquí, la road movie habitual que porta a una família de pare i mare separats amb filla adolescent fugint de la ciutat per ta d'arribar a un lloc segur.

El resultat, entretingut. La qualitat, fluixeta. Es mouria al voltant del 6, ja que encara que no disposa de grans efectes, passa fàcilment, no hi ha minuts escombraries en cap moment. Ara, no hi busquis res més. De fet, el context que explica de la família no aporta res a la trama. El pare, en presó condicional per uns fets que van tenir lloc en una fàbrica (això no molesta e cap moment, no hi ha dificultats de moviment per ell quan surt del país); que estiguin separats (només en destaca una discussió); que el par tingui una nova parella, que està hospitalitzada i a punt d'operar i no se sap perquè, i que al final, s'assabenten que es mor, però sense implicació en la trama. res, tots aquests detalls extres són per donar forma als personatges, però en cap cas intervenen ni interfereixen en res. Potser en el caràcter de l'home, però només es veu en alguna escena comptada; en aquest aspecte, són bolets.

Ara, bones imatges, i com deia, compleix amb les expectatives, tot i que per sota de la mitjana desitjada.