AVATAR, FOC I CENDRA

Una consideració abans de parlar del què ha estat la darrera pel·lícula del 2025. Abans d'anar-la a veure, en pantalla gran, amb l'entrada ja comprada, etc, em dic: "Espero que en Cameron no faci com l'any passat i la peli duri quasi tres hores". Ho consulto. Tres hores i vint. Cooom? De debò? És necessari fer pel·lícules tan llargues avui en dia? Així que marxo cap al cinema amb una sensació agredolça d'entrada, pensant que només per la durada, la faig fora del rànquing de les millors de l'any.

A mesura que avança la peli, i un cop acabada, em callo. Sí, un cop vaig mirar l'hora. Però només un cop. La sensació de llarga hi és, però l'espectacle visual torna a omplir la pantalla de paisatges espectaculars, d'una història que t'atrapa, uns personatges ja carismàtics i la força d'una nova vilana a la saga.

El tercer lliurament de les aventures a Pandora, aquest planeta bucòlic amb els na'vi com a habitants i els humans com a colonitzadors, ens trona a regalar emoció, adrenalina, coratge, pànic, amor, tendresa, dubte, lleialtat... tots els ingredients que han de tenir pel·lícules que, com aquesta, aspiren a ser un emblema en l'imaginari col·lectiu. Les durades juguen en contra seva, però pels amants de l'espectacle, acaba sent un efecte colateral que deixa de ser important per la resta de factors que l'acompanyen.

Aquest cop, la trama es situa poc després del final de la segona, en què la lluita final deixa una ferida molt profunda, la mort d'un dels fills de la família Sully. Els dols de cadascú són molt diferents. La necessitat de tornar el nen humà amb els seus els fa tenir una trobada amb la tribu de la cendra, malvats de debò, capitanejats per una líder que amb la seva presència aconsegueix col·locar-se en els llocs més avançats de la llista de dolents de pelis. Al·lucines quan darrere d'aquella cara salvatge hi ha ni més ni menys que la reina Talisa de Game of thrones, personatge de poca durada degut a la boda vermella, escena inoblidable. Paral·lelament, els humans continuen amb la recerca de la seva subsistència, que els porta a seguir massacrant les espècies del planeta, a més de tenir marcat l'objectiu de capturar el traïdor Jack Sully.

Tres hores molt ben invertides, de debò. Desconec ara mateix quina serà la seva posició final, però almenys, m'ha convençut. A més, l'he pogut veure en català, i amb aquesta segona consideració tanco aquesta entrada. En només una setmana, per veure-la en la llengua del país, ja només ho pots fer en un cinema i en dues hores concretes. Seguim igual, menyspreant la nostra llengua, la nostra cultura... i no passa res. Nosaltres mateixos no fem l'esforç de defensar-la. Veure-la en català tenia un al·licient extra, que era sentir la veu de la persona que dobla un dels personatges, coneguda meva. I doblar no és fàcil, sinó, escolteu la veu de la Tsireya... sona força malament. Visca la Tuk!