dimecres, 24 de desembre del 2025

STRANGER THINGS (x5)

L'entrada sobre aquesta sèrie és molt peculiar, ja que la faig en dos moments diferents. M'explico. La cinquena i darrera temporada s'estrena de manera atípica i toca-nassos. Són vuit capítols. Quatre es van estrenar fa dues setmanes, tres ho faran també de cop demà passat, i el vuitè i últim, el dia 1 de gener. Això volia dir que la gran majoria de la temporada seria de 2025, i és il·lògic considerar-la la primera del 2026, per molt que s'acabi el nou any. I per altra banda, les entrades tradicionals de final d'any feien impossible que aquesta hi cabés en el moment corresponent. Així que faig gran part de l'entrada quan només he vist els quatre primers, i un cop hagi vist el final, hi faré un apòsit extra aquí mateix.

Però llavors, puc fer aquesta entrada havent vist només la meitat? La resposta és que sí, pel simple motiu que es tracta d'una sèrie ja mítica, consagrada, i que estarà en el top-five de demà sense dubte. Stranger things tindrà moltes coses, però sobretot, els ingredients que la converteixen en una d'aquestes sèries que la gent espera amb candeletes, perquè sense voler fer massa ciència, aconsegueix intriga, emoció, aventures de tota la vida (segurament aquest és el motiu principal), humor, diversió, terror... ho té absolutament tot. I evidentment, el carisma dels personatges. Tant els principals com els secundaris, tots han aconseguit arribar a la ment de l'espectador amb més o menor grau d'intensitat, però no se n'escapa cap. El fet de que quan comença a sèrie siguin nens i nenes i acabem veure'ls convertits en homes i dones, ajuda molt a fer el seguiment de cada una de les temporades, ja que veus la seva evolució madurativa entremig de les situacions que viuen.

Aquesta temporada arrenca poc després del final de la quarta, quan sembla que el món del revés arriba a connectar finalment amb el nostre. L'exèrcit pren el control del poble i viuen en una mena de reserva controlada pels militars. Fins que comença a produir-se el desenllaç. mentre els bons van fent incursions per mirar de destruir Vecna, aquest va fent el seu procés per aconseguir dominar el nostre món. Per ara han estat només quatre capítols, però han estat perfectes, i no tinc cap dubte que els quatre següents, no sé si els veuré d'una tarda, però segur que en dos dies els tinc enllestits. 

Continuarà...

A dia d'avui, 29 de desembre, ja hem vist els tres capítols següents. Podria haver-los vist d'una tirada, però he preferit espaiar-los en 24 hores per tal d'assaborir-los com cal. Les xarxes estan plenes de crítiques (com no). Que quina porqueria, que així no pot anar, qui si els personatges estan desdibuixats, que tot és molt cutre... Em recorda a una entrevista que van fer a l'actor de Game of thrones que interpreta en Sam Tarly. Li pregunten com és que es manté gras amb tot el què viu a la sèrie (fred, no menjar, esforç...) i ell va respondre que a a sèrie apareixen dracs que treuen foc, zombis d'ulls blaus, màgia negra... i el què no es creu l'entrevistador és que ell no perd quilos? 

Doncs aquí igual. En aquesta sèrie amb món paral·lels, monstres, demogorgons... a veure, qui vol trobar sentit a l'explicació del fenomen? És fantasia, punyeta! No pot haver una explicació científica i lògica! A partir d'aquí, et pot agradar més o menys, però no pots tirar per terra la sèrie. I menys quan aplega milions de seguidors davant de la pantalla. És evident que el quart capítol deixa el llistó de la sorpresa molt amunt, i que hi ha coses que grinyolen, però renoi, a callar i a disfrutar!

Continuarà...

Episodi final vist a l'hora prevista. Bé, senzillament és el final de la sèrie. Dues hores per tancar totes les trames. Hi ha episodis molt més espectaculars que aquest, més sorprenents i que et deixen amb la boca oberta. Aquest, simplement és el final. Ep, té emoció, això sí. Moments en què tot va bé i moments en què tot va malament. Segueix la seqüenciació típica i lògica d'aquest tipus de ficcions. sense dubte es queda al top de sèries del 2025. No només per la història, sinó pels personatges; poques sèries tenen un ventall tan ampli en què el secundaris assoleixen també el rang de principals i carismàtics.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada