BROADWAY SIMFÒNIC

Un regal inesperat em va dur fins el concert promogut pel diari ARA i el TRAMvia (?!), centrat en alguns dels musicals més emblemàtics de Broadway. Amant com soc dels musicals, cap a allà em vaig dirigir el vespre del dilluns, disposat a escoltar cançons immortals. És un concert ja gairebé tradicional (és el quart any que es realitza per aquestes dates però amb temàtiques diferents).

És meravellós sentir en directe algunes d'aquestes cançons, ja que evidentment no és el mateix que sentir-les a la tele o en qualsevol aparell tecnològic. El directe és el directe i no es pot substituir. Els dos cantants són segurament la part més conflictiva, ja que el pes de les cançons, passa per les seves veus. Ella, una soprano que em pensava que era ecspanyola i resulta que és portuguesa. Ara entenc el seu accent, no tant en el castellà com en el anglès. Ho fa molt bé, però en algunes cançons la notava estranya. El seu anglès es notava que no era nadiu, i per això em sorprèn molt que fos la intèrpret de Christine al Fantasma de l'òpera en una versió de Londres. Tot i que va tenir grans moments, crec que en alguna va tenir algun problema(sense comptar que havia de mirar la lletra). Ell, sí que era ecspanyol, i com ella, va tenir moments molt bons amb altres més dubtosos, a part també de tenir algun làpsus. És tot un showman, això sí. També sorprèn que sigui un dels actors del fantasma de l'òpera, no perquè no ho pugui ser, sinó perquè estem parlant de dos cantants consagrats, que per mi no van estar al 100%.

Ara em centro en el repertori. Incloïa grans temes (potser no els millors) d'alguns dels musicals més importants: Cats, The phantom of the opera, Les miserables, The sound of music, West side story, Evita... Sense dubte, el millor del millor (insisteixo que potser no les seves millors cançons). També va haver lloc per alguns musicals més moderns (Moulin Rouge, Mamma mia (només orquestra fent Dancing queen, igual que un tros del Defying gravity). Al costat d'això, i per molt que siguin grans peces, va sorprendre molt la inclusió de cançons d'Aladdin i El geperut de Notre Dame. No espot dubtar que són grans obres musicals, però quedaven com un bolet al costat de les altres bèsties del repertori. Personalment crec que estaven en el programa perquè el cantant és un dels dobladors de Disney, i les va voler posar pel fet de trepitjar terreny segur i no sortir de la zona de confort.

I finalment, un tema per mi molt important: la llengua. Se sap que soc un defensor de les cançons originals. Quan vaig a veure un musical al cinema, ho faig en la seva llengua, i al teatre, ja fa temps que així ho intento (Jesuschrist Superstar, Six...). Per molt que em dolgui, no estic anant a veure El fantasma de l'òpera que fan actualment a Barcelona. És que no puc sentir aquestes cançons en una altra llengua que l'anglesa. Que consti que si fos en català, també seria reaci. Però clar, amb l'excusa dels cantants, ell les va cantar gairebé totes en castellà. Alguna que feia amb la cantant es va passar a l'anglès. Ella no tant, se la veia més segura en anglès (ara ho entenc millor, ja que és portuguesa). Les de Disney, en castellà. Maria, en castellà. La suite del Fantasma de l'òpera, en castellà. I tot patrocinat pel diari ARA!!! Ho sento, però em va sorprendre desagradablement i em reafirma en la meva aposta per les cançons en versió original.

Sense dubte les cançons que cantaven els dos junts van ser les millors de l'espectacle, ells es creixien junts, però em quedo amb el Don't cry for me Argentina.