EL 47

Tot i ser una pel·lícula de planxa (pel moment en què la vaig veure), entraria dins el catàleg de les de sofà. Però amb el temps que feia que estava en llista d'espera, si no la començava a veure planxant, no tenia clar quan ho faria.

Independentment de la lectura política que es pugui fer de la peli, és evident que estem vivint un bon moment dins el cinema català, tot i que mentre estiguem dins l'estat ecspanyol, no podem gaudir de massa reconeixement, excepte l'idil·li que viu la Carla Simon amb els festivals d'arreu del món. Les pelis d'aquesta directora tenen aquell aire independent i alternatiu que tant agrada als crítics i jurats del món del setè art fora de l'àmbit purament comercial. Però la veritat és que darrerament, s'estan fent pel·lícules molt interessants a casa nostra, ja sigui per les trames que ens són properes o interessants, o perquè realment estan molt ben fetes. Aquí estarien per exemple Casa en flames, Marco, Saben aquell... i ara també, El 47.

La pel·lícula ens explica un dels fets més curiosos dels viscuts en la història recent de la ciutat de Barcelona. Primer, es presenta al públic aquest grup d'immigrants ecspanyols que van fugir de la seva terra per venir a Catalunya per veure si tiraven endavant la seva vida. Molts d'ells, van haver de construir les seves cases maó a maó per poder-se quedar a viure. Així neix el barri de Torre Baró. Un cop fetes les cases, ells es feien els carrers, portaven la llum i l'aigua el màxim de prop que podien, i mentre la ciutat es feia gran, ells seguien aïllats. El 47 és l'autobús que el seu conductor, veí de Torre Baró, va dur fins al seu barri, protagonitzant un "segrest", ja que les persones que hi havia dins, no van ser forçades en cap moment. El conductor, volia, amb la seva acció, demanar a l'ajuntament que se'ls tingués en compte i es fes arribar transport públic fins allà. Fins aquell moment, totes les seves demandes de mateix havien estat ignorades. El conductor va ser detingut però la pressió popular va aconseguir que l'alliberessin, i poc temps després, els autobusos van arribar fins a aquell barri, i de mica en mica, es va anar incorporant la civilització.

La peli està bé, és interessant i ben feta, bons actors i actrius, i en el fons, és una anècdota curiosa que no deixa indiferent. Els anys viscuts a Roquetes, al costat de Torre baró, han donat aquell plus d'empatia necessària per entrar més a la trama, ja que, tot i que no seria un d'ells, sí que en aquells personatges podia veure gent semblant en el rostre dels meus antics veïns i veïnes.

A partir d'aquí, ala polèmica política. Algunes persones veuen en la pel·lícula un intent de normalitzar i espanyolitzar-nos encara més, justificar el seu castellanisme, l'acceptació del castellà que cada vegada és més present a la nostra societat. A veure, vista la peli, jo no veig tanta mala fe. S'explica la història i la mires dins el seu context. Ja està. No té més. Si li vols veure tres peus al gat doncs, sí, clar, pots; però segur que molta de la gent que tant es queixa de l'ecpspanyolitat de la peli són els primers en parlar en castellà a la botiga.