CASA EN FLAMES

El cap de setmana més casteller ha resultat un dels més cinèfils de l'any, un fet absolutament sorprenent. Una pel·lícula dissabte i una altra diumenge. Segurament, si el resultat de la Diada hagués estat un altre, no hauríem tingut aquesta segona sessió, però així són les coses. De totes maneres, i parlant de la Diada, em guardo l'entrada castellera per diumenge que ve quan tanquem la temporada al Clot.

Aquest dissabte va ser el torn de Casa en flames, la darrera pel·lícula d'en Dani de la Orden, i que ha estat un boca-orella parlant de la qualitat del film. A punt de ser vista al cinema que no va fructificar, alguna cosa bona han de tenir es plataformes de televisió, no? Un cop vista, he de dir que sí, que està molt bé, sobretot pels seus dos punts forts: un guió que barreja comèdia i drama a parts iguals, tot en la seva justa mesura i que et fa esgarrifar en segons quines escenes i t'arrenca un somriure en d'altres. Tot ben cuidat i és clar, ben dirigit. L'altre punt fort és el repartiment. cert que l'Emma Vilarasau està esplèndida, però la resta de la "família" no es queden enrere. Una bona tria d'intèrprets i unes molt bones interpretacions.

La trama, per cert, ens explica el retrobament d'una família a la seva antiga casa d'estiueig, donat que la matriarca la vol vendre per pagar la residència de sa mare. Evidentment, no faré espòiler del començament perquè ja és demolidor i una declaració d'intencions. Es reuneixen doncs, la mare i el pare de la família (separats); el pare ve amb la seva nova parella (quina gran escena la de la seva primera aparició); un fill amb la seva parella actual, i la filla amb el seu marit i les dues petites. No apareix ningú més, només un actor fent de repartidor que surt 30 segons. Així, la força dels actor i actrius, la seva presència és cabdal. I com que el guió és com és, s'aconsegueix un engranatge gairebé perfecte.

Visca el cinema català, que cada vegada ens ofereix més i més qualitat cinematogràfica! I si no tinguéssim l'estat repressor que ens ofega, més reconeixement mundial tindríem.