ONLY MURDERS IN THE BUILDING (x4)

La quarta temporada de Sols assassinats a l'edifici ha tingut una mica de tot. Primer el seu visionat. Vaig començar a veure-la quan ja feia temps que estava en antena, però després em vaig posar al dia i els quatre últims capítols els he anat veient on time, esperant una setmana per veure'ls. I crec que sort d'això. Al principi no hi acabava d'entrar, m'estava costant: el ritme, el guió, tot plegat m'estava costant de trobar-li aquell punt de gràcia que fa que una sèrie t'enganxi realment. Però després, en espaiar els episodis setmanalment, ha estat com més amè i al final encara l'acabo aprovant, perquè en determinats moments no assolia ni el cinc.

La trama han mirat de fer-la original, ja que en el fons, segueix el mateix patró que les anteriors temporades i evidentment costa. Tot i així, més o menys ho han aconseguit, tot i que no despertant tant interès. L'exageració dels personatges de l'Steve Martin i en Martin Short han seguit igual. Potser una mica menys en general, tot i alguns episodis on sí han fet massa el pallasso. L'aparició de famosos arriba al màxim exponent amb els tres actors reals que s'interpreten a si mateixos, i l'aparició també del director Ron Howard. Tota aquesta gent s'avé ràpidament a fer aquests cameos a la sèrie. La Meryl Streep ha sortit poquet, molt poquet. Però potser ha estat la figura de l'especialista interpretat per en Paul Rudd una de les coses que m'han grinyolat més. Semblava, encara que posin aquesta figura del doble, la típica resurrecció del personatge o quan diuen "ha estat un somni".

No sé, al final, tot plegat em deixa un gust una mica amarg, com el regust d'una cosa que va ser bona i ara ja estan tensant massa la corda. Un cop més, acaba amb assassinat per oferir una cinquena temporada. Esperem que ho remuntin una mica.