VENOM 3

Passa poques vegades, però no deixa de ser significatiu que amb el ritme actual tingui l'oportunitat i la necessitat d'evadir-me amb una de les meves aficions preferides. Així, després de veure a casa dues pel·lícules en els dos dies del cap de setmana, el dilluns m'escapo al cinema. L'escollida, la tercera part de Venom.

Quan el vaig descobrir la primera vegada, va ser una sorpresa, ja que no n'esperava res i m'ho vaig passar molt bé per la part de comèdia en una cinta on el monstre protagonista és ben dolent. La segona part, tot i no fer-ne entrada pròpia, s'hi va quedar a les portes, però amb una nota al peu de pàgina que ja advertia que volia veure la tercera part al cinema. Volia passar-m'ho igual de bé però en pantalla gran.

I un cop vista, ha estat així? Doncs sí. És evident que sent com és una tercera part, poca sorpresa hi ha, i cal girs de guió que poden perjudicar-la. Alguna cosa així hi ha hagut, però la balança es decanta a les valoracions positives. Bona acció, bons secundaris i altra vegada aquells diàlegs i debats entre l'Eddie (humà) i en Venom (simbiont). Sense cap mena de dubte són els seus diàlegs el què li donen el fet diferencial a aquestes pel·lícules i les fan mereixedores de la meva crítica positiva.

Ara bé, tan dolents que eren a la primera peli, i en aquesta tercera són els salvadors i no volien conquerir el món, sinó que fugien d'un dolent molt dolent (que ja ens el presenten per fer-lo aparèixer en altres pel·lícules Marvel) del qual no en sabíem res. Dona la sensació d'haver-se tret un conill del barret per tal d'allargar la trama.

Però no els ho tindrem en compte (malauradament pensen d'aquesta manera), i sobretot, perquè la comèdia supera aquests detalls. No parlem el final, però és cert que es podrien haver marcat un de més dramàtic. Veurem si hi ha continuïtat o no amb aquests persoantges.