INFÀNCIA SOBREEXPOSADA

Aquesta setmana van passar per la teletrés un reportatge sobre la publicació d'imatges i vídeos de menors d'edat a internet, a través de les xarxes. No es tractava sobre l'ús que en fan els nens, nenes i adolescents, sinó que se centrava més en el "sharenting", és a dir, quan qui publica aquestes imatges són els propis pares i mares.

El documental no et deixa indiferent. I perquè no sigui dit, no tot són veus en contra. Hi apareixen una parella i una mare que no només no reneguen del què han fet sinó que ho defensen i ho seguiran fent. La resta de comentaris, en contra: des de pares i mares que ho feien i han fet una pas enrere, a pares i mares que veuen els perills, adolescents que se'ls pregunta perquè passa això, advocats/ades, criminòlegs, policia... I el plat fort, un pedòfil darrer la mampara. No cal dir que els moments més tensos són quan parla el pedòfil i quan parlen els influencers de merda, estúpids integrals que defensen la seva feina i la sobreexposició dels seus fills.

Realment, hi ha gent que està penjant contínuament la seva vida a Instagram o TikTok. Després hi ha els que no paren de fer postureig. I també hi ha els que vinga fer balls o actuacions amateurs per guanyar-se els likes de rigor. I llavors parla el pedòfil. El pedòfil que diu que "quan et sent atret per un nen o una nena i la veus a l'Instagram, se te'n refot si va despullat o vestit. Que si et vols masturbar amb aquella cara davant, 'és igual que vagi tapat fins les orelles." Aquí hi ha la primera òstia. Tu només penses que pots penjar el teu fill a xarxes però sempre vestit. I pam, resulta que a ells els és igual. En el fons penses que és cert. Quan tu t'enamores d'algú, t'enamores de la persona, no pas només quan està despullada. Ufff. Cometari apart per als pares i mares que pengen a xarxes els seus fills i filles sense alguna peça de roba, banyador, bikini... 

La segona òstia ve quan el pedòfil diu com n'és de fàcil contactar amb els menors. Els és molt fàcil descobrir amb el què es penja l'escola on va, per on passeja, estiueja... Ell comentava que va veure l'escut de l'equip de bàsquet, el busca a internet quan entrena i a quina hora, i allà el va anar a buscar. Pam. Diu" És que els pares ens ho deixen en safata" i afegeix "és tan fàcil enganyar a un menor". Ufff, quina por. I que està en aquest reportatge per fer adonar a la gent com de fàcil ho tenen per actuar. Els experts diuen el mateix. Amb els programes informàtics actuals, els malalts poden fer el què vulguin. I que els murs de protecció no serveixen per res, només endarrereixen el pitjor. Que quan penges a internet, per molt que tu ho esborris, a internet es queda, i ells ho troben.

I després apareixen els programes d'intel·ligència artificial que agafen la foto i li posen el cos despullat. Sembla absolutament real. I el mal que es pot arribar a fer fent circular tot això... I que ningú posi remei. I que amb tota aquest informació, costi tant que es prohibeixi o que la llei actuï. Clar, és que després apareixen aquells pares influencers dient que fan el què volen, que no fan cap mal, blablabla... Sense ser influencers, tenim molts pares i mares així al nostre voltant.

Tanco amb una de les frases que fa servir el criminòleg digital: "La humanitat és un monstre".