LA MIRADA DELS ÀNGELS

Dos mesos i mig després de "Els vigilants del far", acabo "La mirada dels àngels", el vuitè llibre de la sèrie de Fjallbacka de la Camila Läckberg. Com deia en aquella entrada, potser era el primer de tots els llegits fins el moment que no m'havia acabat d'entrar, i per aquest motiu pensava que trigaria una mica en llegir el següent, però ha passat una d'aquelles coses que costa que passin. Vaig començar un nou llibre després del darrer (Toxina), i quan ja portava moles pàgines, estava molt però que molt avorrit. Es tracta de L'ombra del vent, un llibre que ha rebut elogis i el boca-orella el deixa molt i molt bé. Doncs com que m'havia arribat a les mans, em vaig dir que potser ja era hora de llegir-lo. Quina decepció. Em sap greu, perquè segur que és bo, però m'estava deixant fred, m'estava costant trobar estones per llegir-lo i avançar... I al final, després de moltes pàgines, vaig decidir deixar-lo.

Després d'aquella decepció, i tot i el què havia passat amb Els vigilants del far, començava una aposta teòricament segura per reenganxar-me a la lectura amb el nou ca d'en Patrick i l'Erica. Aquest cop, ens endinsem n ela misteriosa desaparició de tota una família que dirigien un internat per estudiants en una illeta al costat del poble, i que només va quedar la filla petita. Anys després, la filla, ja una dona, torna amb el seu marit al mateix lloc per quedar-s'hi a viure. Primer intenten cremar la casa amb ells a dins, i després els tirotegen. Sembla que algú els vol mal, i segurament està relacionat amb el què va passar trenta anys enrere.

El llibre ha anat de menys a més. Tota la primera part m'estava passant com a l'anterior capítol de la sèrie. Les parts que ens parlaven dels estudiants d'aquella època, ara ja grans... em costava molt de seguir qui era qui, què feia què. Una altra vegada la trama relacionada amb els nazis de la segona guerra mundial, dona a entendre que l'autora hi té una mica d'obsessió. En un principi, es veu la relació dins la trama, però ara ja comença a ser un tema forçat i innecessari per seguir el cas sense aquesta relació. I en el fons, més del mateix. Però a mesura que vas avançant en el llibre, la cosa va millorant, i acaba sent un final emocionant i interessant, d'aquell interès que no vols deixar el llibre, sinó que vols saber com continua. Així doncs, té un crescendo que ha fet aixecar el vol a la història de manera destacada, sense arribar a ser com els altres llibres, però almenys s'ha frenat la caiguda.

Trobo a faltar més intervenció dels secundaris. En Martin, amb una baixa, apareix poquet, el suficient per saber què li passa i aparèixer al final; l'Annika, gairebé inexistent; en Melberg apareix en comptades ocasions; i la paula també està de baixa per l'embaràs. Se'ls troba a faltar. Només en Gosta té un protagonisme important, donat que com a policia ja va investigar la desaparició de la família. 

Ara sí que torno a dir que potser passaran uns quants llibres abans de seguir amb la sèrie. Només queda un per arribar a La bruixa i per fi, poder llegir el més nou. Donem-li temps.