Els llibres de Fjallbacka han estat sempre dins els rànquings anuals dels millors llibres llegits. L'únic any que no ha estat així va ser el 2022, però hi és El mentalista, i com bé diu la ressenya, qualsevol de Fjllbacka podria haver ocupat el seu lloc, senzillament aquella novetat representava els altres llibres de la saga.
Tot fa preveure que aquest any en llegiré almenys dos de la sèrie, o potser tres i així només em quedarà ja per fi l'últim. Vaig a bon ritme, en porto sis en aquest 2025, gairebé la meitat que l'any passat. Però el què puc ja assegurar en un 80%, és que Els vigilants del far no apareixerà en el rànquing. És la primera vegada que la trama no m'ha acabat d'enganxar (i no pas perquè no fos interessant). No sé, pels motius que sigui, no ha estat una lectura apassionant com els anteriors capítols de la saga. Això no ha impedit que em fes mandra, al contrari. He anat llegint amb força continuïtat, i el final l'he devorat en un parell de dies. El què passa és que potser he anat per feina més per acabar-lo que no pas perquè m'estés agradant. Tot i això, no em preocupa massa, ja que segur que els que estan per llegir recuperen interès.
Aquesta vegada, investiguen la mort d'un home que no tenia vida social, ex-parella d'una noia que viu sola en una illa en un far. Justament mor quan fa pocs dies que la noia ha tornat de Goteborg. El mort, treballava abans en una associació per ajudar dones maltractades. Potser el problema del llibre han estat l'excés de trames i subtrames: l'assassinat, el maltractament de dones, els fantasmes de l'illa, el trauma de l'accident de l'Erica i la seva germana, la inauguració d'un balneari que no té els comptes clars... I cada un d'ells també podia tenir més embolics.
Però bé, content un cop més encara que no sigui "the best", i a seguir!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada