La pel·lícula està ambientada al Bhutan, un país asiàtic enmig del no-res, força desconegut per tothom, però no per les classes de 6è, que a partir del monestir del Niu del tigre, sabem que existeix aquesta nació. Doncs bé, fins entrat el segle XXI, aquí manava un rei, i van decidir, en entrar a un nou mil·lenni, que seria bo modernitzar-se una mica. El rei abdicava i es convocaven eleccions. La població mai a la seva vida havia votat res, i es munta tota una propaganda per ensenyar a votar. La pel·lícula se situa en els dies en què fan un simulacre d'eleccions. I a tot això, a un monjo del monestir, veient les notícies, li encomana a un dels seus que aconsegueixi armes.
Per una banda tenim la trama del monjo que recorre el poble preguntant qui té armes, fins que n'aconsegueixi una de molt antiga, darrer de la qual hi ha un traficant d'ames disposat a donar molts diner per ella. I paral·lelament, el tema de les eleccions. La peli és molt senzilla, però està feta amb gràcia, i a la llarga, també té missatge, ja que quan els que promouen les eleccions els volen ensenyar, tenen lloc dues de les situacions més surrealistes de la història. Primer, quan un vol saber perquè cal votar, i li diuen per ser més feliços. I el pagès contesta: "però si ja ho som, de feliços". I la segona, més exemplar, és quan simulen una discussió entre dos bàndols, cridant-se a qui volen votar. I una del poble, ja gran, que els veu cridar i es pregunta què dimonis estan fent. Clar, s'entén que si els venien les eleccions com el progrés, preferissin seguir com estaven.
A part de la comèdia d'algunes escenes, veure les realitats d'aquell país, en ple 2006, tot de gent al voltant d'una sola televisió, per exemple, coses que ens semblen tan normals i que alà no tenien...Els paisatges de muntanya, i un record per en "Tintín a Tibet" quan caminen i han de passar sempre per l'esquerra del seu monument religiós. Sense ser espectacular, una estona entretinguda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada