VALHALLA (x2)

Al final de l'entrada sobre la primera temporada de Valhalla comentava que esperava que les següents temporades almenys mantinguessin el nivell. Un cop vista la segona temporada, puc afirmar que ha estat així, i no sé, però en determinats moments tinc la sensació que l'he gaudit més que la primera. Suposo que és perquè com que no tenia tampoc les expectatives molt amunt, ha estat fàcil la remuntada.

Així, què és el que hem vist després de la batalla per Kattegat? Doncs una triple trama. Per una banda, seguíem en Harald i el Leif que s'exilien cap a Rússia, i després de diverses situacions, es dirigeixen cap a Constantinoble. Fan una colleta de companys i companyes ben diversos i viuen aventures força dramàtiques i emocionants. Després hi ha la Freydis, que viu entre un grup de víkings que s'amaguen dels cristians per viure en harmonia amb els seus déus. Allà l'anomenen la sacerdotessa, però no tot seran flors i violes. I finalment, a Londres tenim la reina i el seu assessor que van vivint les seves trifulgues i traïcions habituals mentre no torna el rei (per cert, un dels protagonistes de la primera temporada i que no apareix fins el sisè capítol).

Aquesta triple trama, que segueix l'habitual successió d'escenes no especialment llargues, continuen donant molt ritme als capítols. No hi ha massa batalles generals, sinó que la violència se centra en baralles més individuals i algunes escaramusses entre grups més o menys reduïts, però en cap cas hi ha cap guerra. I això xoca amb el fet de que la sèrie mantingui la tensió en els vuit capítols quan les lluites haurien de ser un dels eixos centrals En no ser així, de fet, li dona un plus important, ja que captar l'atenció sense aquestes batalles té molt més mèrit. Sense ser especialment carismàtics, els personatges coneguts han aconseguit mantenir cert afecte amb l'espectador que ara fa que caiguin millor (bé, la Freydiys encara no em diu res, però bé, passa paraula). 

Així doncs, bona temporada, que dona ales per la tercera i última de la sèrie.