Seguidor de musicals, quan vaig rebre la notícia de que durant tres setmanes s'instal·lava al Coliseum l'espectacle SIX, amb repartiment anglès, sense traduccions... de seguida m'hi vaig interessar. Primer en la història, després en la música, fins que vaig tenir clar que era una oportunitat que no podia deixar escapar. I després d'algun sobresalt, com la coincidència (com no) amb les semifinals del barça a la Champions, un arranjament a última hora m'ha permès gaudir de l'espectacle al 100%
Six ens presenta les sis dones que va tenir el rei anglès Enric VIII. A casa nostra ens arribà que va tenir moltes dones, que moltes d'elles no vana acabar bé, i que una d'elles, Anna Bolena, fou la causa del trencament amb l'església catòlica i per la qual ara existeix l'església anglicana. Aquí les protagonistes són elles, volent donar la importància que es mereixen.
Musicalment, és molt potent. Va ser començar a escoltar les cançons i contagiar-me del seu ritme. En algunes fins i tot intueixo de què parlen, però el punt fort és la música, sense dubte. Així, quan al gener comentava que segurament no la veuria, pels preus abusius, un cop escoltades les cançons, no vaig dubtar-ho. M'havia de permetre el luxe de gaudir-ho en directe.
Així que iniciem el maig amb el "subidón" de Six. Quin encert anar-la a veure. El millor, és clar, sentir la música i les veus en directe. Però l'espectacle en general és excel·lent. És un format tipus concert més que no pas obra de teatre. Apareixen les sis reines, iens conviden a escoltar-les per escollir quina és la "best" reina. Així, cada una, amb una cançó, ens explica la seva vida amb Enric VIII, bàsicament les seves desgràcies. Els diàlegs entre elles també són molt ben guionitzats, ficant-se les unes amb les altres amb humor irònic anglès del que a mi m'agrada. Però clar, al final es plantegen què estan fent. Què és això d'escollir una? Estan reproduint el patriarcat! Així que decideixen que we're six!
La força de les cançons, tan les sis individuals com les que són conjuntes, omplen el teatre de festa total. Les cames no paren de moure's en cap moment. I les actrius-cantants ho broden. Ostres, és que és una hora i vint de gaudi absolut! I per cert, un detall. Les pantalles que subtitulaven les lletres de les cançons i els diàlegs... estaven en català i castellà. Però ostres, almenys ho estaven en català (i estava primer). Què voleu que us digui, detall bonic. I com a Mar i cel, fan un número final que permeten gravar amb els mòbils i tenir el record. Adaptar-se als nous temps, en diuen, d'això...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada