QUASI 25 VINILS (x3)

Comentava al final de la segona entrada sobre els vinils, que aquesta tercera no en serien 25, sinó 22. Realment, Innovamat està fent molt mal, ja que no sé com vaig comptar. En aquest tercer lliurament en són 19, no pas vint-i-cinc. També deia que seria en pe estiu i mira, 31 de maig! Deu tenir a veure que me n'he estalviat sis, però sobretot que aquests dies estic treballant més al costat del reproductor de discos. Però entrem en matèria:

CATALÀ:  Dels 19 discos, 12 són en la llengua del país, completant un total de 33 (per 36 en anglès, força equilibrat). I déu n'hi do quins dotze. Tenim SAU (4), Sopa (2), Tancat per defunció (2), La Trinca (2) i Umpah-Pah (2). quina colla... Sau serien els grans d'aquest grup, banda sonora de la meva adolescència i joventut, concerts, carisma... i tragèdia també, tot i que quan en Carles Sabater va morir, jo ja estava en una altra òrbita musical i no els seguia tant. Sopa estrangera, provoca vomitera, no cal dir res més, però mantinc aquí dos dels seus discos perquè és evident que van marcar; Tancat per defunció i Umpah-Pah són dos rara-avis. Els primers em van caure en gràcia i vaig anar a més d'un concert seu, mentre que els segons, amb una música molt enganxosa i llaminera, i un líder que era un il·luminati, van acabar desapareixent segurament perquè eren massa alternatius com a persones (tot això m'ho invento jo). I llavors tenim La Trinca. Són dos discos heretats dels meus germans, però que continuen amb mi perquè són records d'una època que va existir, i què voleu que us digui, és música festiva; tot i que ara que els he re-escoltat, el més llunyà, Xauxa, és molt millor que el Nou de trinca.

ANGLÈS: Els set discos que hi ha en aquest sub-grup són Rocky Sharpe and the Replays (amb el seu Rama-lama-ding-dong que dona pas a cançons típicament ianquis però divertides i enganxoses), Paul Simon i el seu Graceland, Sugarcubes (parlàvem d'alternatius i excèntrics? Mare de déu amb la Björk); Suzanne Vega, i quines casualitats, el darrer disc és el de Yes. Casualitat perquè justament el primer dic de tots, és justament el d'Anderson i companyia, els antics Yes. Sí, n'he dit cinc, en queden dos. Els dos discos de l'Sting, una de les icones del pop-rock a qui em vaig aficionar moltíssim, concerts inclosos, i em sabia la lletra de totes les seves cançons. Mite.

I ja ho tenim. Ja hem repassat tots els discos que tinc. Ep, tots no... M'oblidava els discos que són BSO, és a dir, bandes sonores de pel·lícules i sèries. Aquesta mateixa setmana, ja els he començat, així que, ben aviat (o no) tindrem l'entrada que parli, ara sí, d'aquests últims vinils que tinc guardats com un tresor.