PERICO, DIME LO QUE SE SIENTE...

Tal com estava previst, el Barça d'en Flick ha guanyat la lliga d'aquest any, aconseguint tres dels quatre títols en joc. Déu n'hi do com és d'excel·lent aquesta temporada tenint en compte que ningú donava ni un duro al principi, ja que teníem si fa no fa, els mateixos jugadors de l'any passat. Però Herr Flick els ha posat a córrer, els ha fet pressionar, i ostres, han jugat partits molt i molt bé. I han protagonitzat remuntades històriques i de somni. Ha esta un any molt i molt bo, i desitgem que això segueixi així, que continuï traient suc de la plantilla i els jugadors, perquè és molt fàcil caure en l'autocomplaença i creure's el millor quan el què cal és suar la samarreta cada patit durant els 90 minuts.

Com fa dos anys, la casualitat feia que el títol es pogués guanyar al camp de l'Ecspanyol. Tothom recorda el què va passar, quan una colla de neonazis van envair el camp per agredir els jugadors del Barça. Una falta molt greu que va ser totalment ignorada pels estament de càstig. Doncs bé, vam guanyar la lliga, però el partit va ser penós, segurament un dels pitjors de l'any. Però un parell de genialitats i que els pericos siguin més dolents que una fruita amarga, va posar un 0 a 2 al marcador i au, la lliga a sac.

Un cop més, però, l'Ecspanyol demostra quina mena de club és, i la seva afició es guanya el títol de ser la més desagradable de la península. A més aquest any han aconseguit també el mateix títol en la competició femenina, amb l'agreujant de que no tenen rival, perquè a cap camp femení s'insulta a ningú excepte ells el dia del Barça. Són merda. Doncs quan s'acaba el partit, ja sabíem que no hi hauria molta celebració, ni rotllana, etc, no hi haurien gestos provocadors. Però és que des del minut zero que xiula l'àrbitre, alguns dels jugadors pericos comencen a parla de males maneres als nostres, i els volen fer fora del camp. A veure. És el què dic. No cal celebrar-ho mirant el públic ni cal ser exagerat, però seriosament, no es pot celebrar un títol quan el guanyes en un camp que no és el teu? Si l'Ecspanyol salvés la categoria jugant al Camp Nou, ho han de celebrar a la gespa, encara que a mi em faci ràbia o em desagradi. I ja està. Però és lògic, només faltaria... I si no t'agrada, te'n vas. Com quan l'Atleti es va fer campió a casa nostra. Fot, però és lògic que ho celebrin... Però no, clar... els pericos es poden ofendre... Au va, que callin i a segona, que encara és possible. I la imatge de la nit és la dels jugadors cantant la cançó del "Perico, qué es lo que se siente...", que mira que és en castellà, però no me la puc treure del cap... Cert que veure en Marc Casadó a Canaletes també té tela...

I ara, a deixar passar els dos partits que queden pensant ja en la temporada que ve. Qui marxarà? qui vindrà? Hi ha molts jugadors que s'han guanyat un lloc, però d'altres no, potser pel seu joc o pels pocs minuts que han tingut. El què està clar és que la base  ha de ser de la Masia, tal com han estat sempre els Barça triomfadors de la història: planter i quatre cracks. La qüestió és encertar bé els cracks i donar els minuts a la gent jove que ho valgui. 

Però això ja serà una altra història. Ara toca gaudir de la lliga de l'equip però també d'alguns noms propis: la lliga de Szczesny, el porter retirat i fumador; la del tàndem Cubarsí-Iñigo, el seu fora de joc i l'estelada a la rua; la de zero lesions de Pedri mostrant per fi que és el millor, ara sí; la de Raphinha i la seva millor temporada, quin exercici de sacrifici i resiliència; la d'en Lamine, és clar, i la seva consagració, tot i que espero equivocar-me com ho vaig fer amb en Pedri, però la veritat fa por el futur i el seu entorn; i la llioga de tota la resta, que han sabut estar connectats tant si eren titulars com suplents. Visca el Barça!