ABBOTT ELEMENTARY (x4)

Quan al setembre feia l'entrada per parlar de la tercera temporada d'una de les sèries que més m'havien agradat dels últims anys, ja posava sobre la taula si ja s'havia exprimit del tot la taronja. Aquella temporada havia estat bé, però no arribava a l'excel·lència de les anteriors. I internament em preguntava què passaria amb la següent.

Doncs ha arribat el moment. Primer de tot, la sorpresa que ja em vaig emportar l'any passat. La temporada té dues parts. Ara han publicat vuit capítols (el curs escolar fins Nadal) i ves a saber quan, publicaran la segon part. He de reconèixer que és una estratègia que em sorprèn. Quan ho feien a per exemple, The walking dead, ja arrufava el nas, però mira, en el fons tenia lògica. Però una sèrie com l'Abbott...no sé... és necessari?

Però passada aquesta sorpresa, calia veure els capítols, i... he de dir que... bééééé! Encara que com també cal dir, ja són personatges coneguts i saps perfectament de quin peu calcen, els guions han estat per sobre de la tercera temporada. Han estat episodis més divertits, amb molta més mala bava entre ells, tot i que al final s'estimen amb bogeria. Són un equip perfecte, cadascú amb les seves virtuts i els seus defectes que es complementen entre ells. L'Ava comença a caure simpàtica i tot, quan segueix sent tan aparentment superficial, i quan sembla que té una mica de cor... pam, te la torna a fotre! La relació amb el probe Jacob és un bullying de manual, i sap greu per ell, però és part de la comèdia (si ho fessin amb un alumne, automàticament deixaria de ser una comèdia). 

Les situacions que viuen en cada un dels vuit capítols tenen històries diferents i ha tornat l'originalitat en la manera d'afrontar cada una d'elles, cosa que s'agraeix ja que semblava que la sèrie començava a anar de baixada. Ara toca esperar la segon tongada de capítols, a veure si manté altre cop el llistó amunt o evoluciona cap a amunt o cap a avall.