DIUMENGE RODÓ

Com vaig comentar aquesta mateixa setmana a resultes de l'eliminació de la Champions, al llarg d'aquests propers dies s'aniran completant els guanyadors de totes les competicions. I per això avui ha estat un dia important.

L'equip femení no ha fallat, i menys jugant contra un equip que era carn de segona divisió com el Betis. Els han fotut un 0 a 9, en un dels partits mes fàcils de la temporada, i automàticament, s'han proclamat campiones de lliga. Educades com són, m'ha sobtat la poca celebració en quant l'àrbitra ha xiulat el final, però de seguida que ho han explicat ho he entès. La seva victòria implicava el descens del Betis, i per tant, era lleig fer una gran celebració amb les jugadores verd-i-blanques plorant a la gespa. Un cop han marxat, han començat  a somriure més, i la festa ha començat al vestuari. Desena lliga pel barça, la sisena consecutiva. No ha estat la millor lliga. apart de les dues derrotes, molts partits han costat més del compte i/o el joc algunes vegades ha estat lleig. Però sigui com sigui, jugant la competició ecspanyola, no hi ha rival perquè el tarannà masclista dels clubs i la Federació impedeixen que el futbol femení prosperi.

Així, segon títol de l'any. D'aquí dues setmanes, la Champions, i d'aquí quatre, la copa de la reina. Tot fa pensar que tindrem un nou pòquer si no hi ha cap daltabaix. Que descansin una mica, que ho celebrin, i que es posin a treballar per aconseguir-ho.

I avui mateix, l'equip masculí tenia un matchball important. Tocava jugar de nou contra el Madrit. La victòria blaugrana deixaria els blancs a set punt, quan només en quedarien 9. I sí, ja sabem que la cosa ha anat bé, i l'objectiu està assolit, de manera quela lliga pot arribar aquest dimecres (si el Madrit perd) o dijous (guanyant un altre cop als pericos de Cornellà). Però quin partit...

Només començar, ja perdem 0 a 2. Un altre penal del porter i una errada defensiva ens posen a remar. Però aquest any, l'equip ens ha mostrat una capacitat de reacció brutal, així que Èric, Lamine i Raphinha li han donat la vota al marcador abans del descans. El Madrit no sabia què fer. A la segona part ha estat tot més igualat, però Raphinha ens ha tornat a donar llum, igual que en Ferran amb les seves assistències i la resta de l'equip. Victòria, tot i l'arbitratge... mare de déu... No ha xiulat penal per mans blanques, i en canvi ha anul·lat el gran gol d'en Fermín per unes mans idèntiques. VARgonya, perquè al VAR posaven una càmera on no es veien les mans del Madrit. Si ho miraves del davant, eren claríssimes. res, una vergonya. Però ni així. El títol de lliga és a tocar, i haurem aconseguit tres de quatre, i amb un joc excel·lent.

Per cert, podem ser campions a Cornellà, com va passar fa dos anys, i tots recordem què va passar al final. Jo d'en Laporta portaria un equip propi de seguretat, i al primer feixista neonazi que salti a la gespa, que li obrin el cap.