Ha estat bé, però sense cap mena de dubte, ha estat la pitjor temporada. És cert que al no tenir l'efecte sorpresa del començament, ja perd molt, però en general, tret d'alguna excepció, els episodis han estat força plans. M'han arrencat algun somriure, però poca cosa més. I aquests somriures s'aconsegueixen gràcies a la bona interpretació i guió d'alguns dels personatges: el passotisme de la directora i sobretot la professora Schemmenti. La veritat, si es llegeix l'entrada de la segon temporada, gairebé dic el mateix, però crec que aquest any encara ha anat més a la baixa. Fins i tot hi ha algun capítol que em vaig adormir i tot!
Altre cop, el carisma d'aquest grup de profes salva la sèrie en si, però aquest cop no la tindrem al top (i això que va ser la campiona de l'any passat). Sap greu, però si hi ha una quarta tongada de capítols, espero que el guió sigui molt millor que aquesta. Vull destacar però, el capítol on la professora Teagues, que es posa a treballar al que aquí seria el Consorci d'educació, vol aconseguir aprovar un projecte, i la burrocràcia la fa anar per tot 'edifici picant portes, i tothom li diu que allò necessita la signatura d'algú altre; i quan arriba a la porta definitiva, resulta que és la seva. Quin gran exemple de com n'arriba a ser d'estúpida la burocràcia en què ens inunden el funcionariat.
Així que visca els somriures provocats per la sèrie, i visca aquests mestres tan encantadors i divertits. Però a veure si millora el guió i el ritme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada