HOW IT ENDS

Així com vaig fer un bona tria per acabar l'estiu lector, no es pot dir el mateix de l'estiu pel·liculer. Feia bona pinta: cine de catàstrofe, instint de supervivència i poc més d'hora i mitja. I a veure, tampoc és que sigui horrorosa, però al final, no t'aporta res (per cert, la traducció al castellà és El final de todo). 

Una parella promesa. Ella es queda a Seattle. Ell marxa a una reunió a l'altra punta del país i aprofitarà per parlar amb els sogres, sobretot amb ell, amb qui la relació no és massa bona. Quan ha de tornar, passa alguna cosa a la costa oest i es perden les comunicacions. No se sap què ha passat. Jove i sogre decideixen agafar el cotxe i fer-se els milers de quilòmetres per anar a buscar la noia. Per tant, road-movie de tota la vida, on el neguit i desconeixença del què ha passat (catàstrofe natural? química? guerra?), f a que la gent es vagi atrinxerant i regnant el caos absolut tan vist en altres pelis de catàstrofes. 

Però ja no té res més. Bé, sí, un final força grinyolaire. ALERTA ESPOILER TOTAL. El noi arriba a Seattle. Està absolutament destruït, no en queda res, i una pols-cendra ho envaeix tot i t'asfixia. Però, oh sorpresa, la noia és viva, va marxar amb un veí. Ningú més????? Després resulta que el bon veí està boig així de cop i volta, i quan fugen, els acaba perseguint un núvol de destrucció (tipus explosió de volcà), que no se sap d'on surt i quan està a punt d'enganxar-los, final. Molta gent fa burla del títol de la pel·lícula, posant-li un signe d'interrogació: "How it ends?", preguntant-se justament això, com carai acaba la peli.

A veure, és cert que cal buscar la innovació, perquè gairebé està tot inventat i filmat, però aquesta mania actual de fer pelis on les coses que passen no se sap el perquè, i les que deixen els finals sense tancar, potser ja n'hi ha prou. Aquesta peli, té les dues coses. Aix... i encara tinc a la llista per veure "Deixar el món enrere" l'adaptació del llibre que ja em va deixar amb aquest regust... No serà ara que la veuré