No diré massa cosa d'ella. D'entrada és una sèrie on un detectiu investiga un crim. La qüestió és que es barregen moltes coses, amb continus flaixbacs. Així, resulta que aquest detectiu és contractat per descobrir l'assassinat d'una secretària d'una família de rics del cagar. El detectiu promet a la filla (una nena de 10-11 anys) que el resoldrà. No ho fa. Anys després, els protagonistes es retroben en un vaixell, fent un creuer pagat per aquella família rica, que es troba enmig d'un negoci. L'assassinat d'un dels passatgers, comença a desenvolupar una trama de xantatges i males praxis que van des del què passa al present fins al què va passar anys enrere.
Des del primer capítol, tot plegat té un aureola d'estranya, i a mesura que avança, cada vegada es fa més gran. Es va embolicant tota sola, i els salts endavant i enrere, la veu en off... no ajuden massa. Al final, et pot agradar més o menys el desenvolupament de la trama, però l'últim capítol és tot plegat un desenllaç de traca i mocador, no per bo, sinó perquè és un despropòsit general. L'he acabat, però he perdut el temps. A veure si trio millor! De les tres que queden, la revisió d'Strangers és la que m'està agradant més (Abbot ha perdut frescor, i aquests nous víkings no tenen tant carisma).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada