CONTENTS O EMPRENYATS

Que fàcil i tranquil·la és la vida de l'espanyol. Té un estat, una llengua que parlen milions de persones, ningú qüestiona res... Però com són les coses, que has nascut català. Un territori que al llarg de la història ha estat terra cobejada (grecs, romans, francs...) i que mai ens hem sabut defensar i vendre com a país. Cada vegada que hi hem estat a prop, l'imperi de torn ja s'ha afanyat a esclafar-nos.

Tothom sap d'on venim ara mateix, i en quin moment polític ens trobem. Tots desunits i governats per un govern espanyolista. Felicitats. Però seguim per bingo. Ahir, Diada Nacional de Catalunya. Tothom a l'expectativa de com aniria tot plegat. Sabíem d'antuvi que no tenim la capacita per tornar a treure centenars de milers (milió llarg) de persones al carrer. Ja s'han encarregat de trencar la unitat independentista. Ho han provocat els nostres líders, sí, però darrere hi ha la mà de l'imperi ecspanyol, avesat a la mentida i la trampa.

Així que ja tenim els ecspanyols i alguns polítics d'aquí, felicitant-se per la baixa xifra d'assistència a la manifestació independentista. Potser seria bo recordar-los que fa 15 anys encara n'érem menys, i que només va caler una empenta per aconseguir aquelles multituds engrescades i actives. Així que és veritat que no érem tants, però això no vol dir res. Són milers que estaven a casa perquè estan cansats del teatre (del dolent, no "del bueno"). Jo mateix vaig estar a punt per primera vegada de quedar-me a casa. Però cal fer honor a un dels lemes més clars: HI SOM.

Ara bé, la qüestió és: quan tornarem a ser els d'abans? La desmobilització és entre cometes, fàcil de reprendre, però el problema greu és l'espanyolització del nostre jovent. Per sort, ahir en vaig veure un bon grapat de joves, però les coses com siguin, el tema està molt malament. 

A l'acte de la manifestació, un cop més, es va demanar unitat. Van dir ben alt que els nostres partits polítics havien llençat a les escombraries la majoria independentista del Parlament. Les seves llites internes, les enveges entre ells i la llavor de la discòrdia ecspanyola transformada en traïcions han aconseguit que no tinguem cap mena de respecte cap als polítics i que pensem d'ells que són una colla de vividors, mentiders i botiflers. La feina és seva per demostrar que són bona gent, no pas nostra de ser burros i dir amén a tot. Les hores baixes d'ERC, però que molt baixes, gràcies a que són més burros que un ruc o més falsos que Judes; Junts aprofitant-ho quan ells al seu lloc haurien fet el mateix; i la CUP, ni se la veu ni se l'espera. Haurien pogut convertir-se en els líders del moviment però van preferir seguir sent residuals. D'Aliança Catalana no parlo perquè em fa basarda veure com gent que considero intel·ligent, no s'adonen que per molt que es disfressin d'indepes que diuen les coses clares, s'amaga e feixisme més excloent, i aquí no m'hi trobaran.

I així, tots ben desunits, arribarem al setè aniversari de l'1 d'octubre, amb tot per fer un cop més.