25 VINILS (x2)

Ha hagut de passar gairebé mig any per poder fer la segona part del repàs als vinils que ara per fi, puc escoltar de tant en tant, com explicava a 25 VINILS (x1). L'últim disc escoltat en aquella tongada va ser el de la Dharma, i a continuació comentaré els següents vint-i-cinc, altra vegada distingint entre els catalans i els d'altres llengües.

EN CATALÀ: En aquesta llista només trobem dos grups, que representen 7 discos d'aquests 25. Es tracta dels Pets (5) i de Sangtraït (2), tenint en compte que a la següent llista de 25, trobarem tres més d'aquests empordanesos. Què es pot dir d'aquests dos grups? Són la meitat dels mítics quatre grups que van omplir el Palau Sant Jordi aquell llunyà 1991. Els Pets representen (ara estan fent la gira dels 40 anys), el què en aquell moment es va anomenar rock agrícola. Lleres gamberres, vinculacions polítiques, i festa, festa i més festa. Eren el grup "gamberro", el picant, i feien les delícies de tot aquell jovent dels 90 que estàvem orfes de música en català. Quants i quants concerts en directe dels de Constantí. Un referent d'aquell època per mi. I els heavies de Sangtraït, tres quarts del mateix. Segurament sense tants seguidors com els altres grups pel tipus de música que feien, però la seva força, el seu directe eren brutals. Amb en Papa Juls i el seu mític "Voleu emprenyar els veïns?" El vol de l'home ocell és el seu emblema, però en tenen moltes que són meravelloses, i un cop més m'he descobert la memòria podent-les cantar mentre les escoltava.

EN ANGLÈS: Aquesta llista és més llarga. Peter Gabriel (1), Susanna Hoffs (1), Chris Isaak (1), Madonna (5), OMD (1), The Pogues (1), The Primitives (2), The Proclaimers (3), R.E.M. (1) i River City People (2). Mare de déu... quants mites en aquesta llista... L'ex de Bangles, en Chris, l'Orchestra, els Primitives i els River pertanyen al grup de moments àlgids amb cançons icòniques que calia seguir. Després tenim R.E.M. un grup amb una trajectòria bestial, però amb qui només em vaig enganxar per aquest disc de l'Out of time" que és una meravella. 

I ara els mites. Primer en Peter Gabriel. Encara avui en dia, el seu concert en directe és un dels actes més fantàstics que he tingut mai la sort de viure. Quina bestiesa tan espectacular. Els Proclaimers són una parella d'escocesos que amb el seu I'm gonna be em van mostrar uns músics singular i amb qui em sento proper. Dels Pogues... què dir? Descoberts en el meu segon concert en directe, quan van tocar abans dels UB40. El seu directe i les seves cançons m'han fet descobrir la música folk irlandesa més gamberra. Poca gent té una entrada individual en aquest blog com en Shane McGowan. Per cert, ja tinc l'entrada per un concert homenatge el proper 28 de març... i això que no estava a la llista dels espectacles d'aquest 2025 que no veuré....

I he deixat pel final la deessa: Madonna. Quan parlo de la meva dèria, faig explotar el cap de molta gent. I és que jo al moviment kumba vaig arribar tard i de rebot. Mentre els meus amics i amigues duien dibuixos del Petit Príncep a la carpeta, jo duia fotos de la Madonna. Em va agafar en els seus inicis, i la veritat, em va obrir les portes al moviment fan. Fins i tot vaig anar un dia més tard a les meves primeres colònies de monitor perquè coincidia amb el seu concert a Barcelona!! Quins temps... Llàstima que se li anés una mica la castanya... però ja ho tenen, això, les dives...

Doncs déu n'hi do amb els integrants d'aquest grup de 25... Suposo que els propers ja seran en ple estiu, i fent una mica de tràiler, trobarem altres mites però no tants (Sau, Sting). Ara els he comptat, i no arriben a 25, sinó que en són 22. Després ja venen es BSO, i el dubte de si faré el mateix amb els cd's. Bé, ja veurem...