PEL·ÍCULES A LA PLANXA (5)

Dins la teòric normalitat que tenen les pel·lícules a la planxa, val a dir que aquest 2025 estan sent una alenada d'aire fresc. Almenys quatre de les cinc primeres de l'any, han aconseguit fer-me seure al sofà un cop acabat de planxar. Per diferents motius cada una d'elles, però han aconseguit deixar bon regust. L'única que és peli de planxa fixa és Oblivion, bàsicament perquè ja l'havia vist i va tenir la seva entrada merescuda ja fa dotze anys. Les altres quatre són:

WONKA: Em va costar torbar el moment per veure-la. És difícil desfer-se del Willie Woonka original, i qualsevol cosa que es vulgui fer amb la seva figura pot semblar una profanació. Si no existís Charlie i la fàbrica de xocolata, aquesta pel·lícula que ens ocupa estaria prou bé: divertida, original, tendra... però clar, l'ombra d'en Roald Dahl, i per extensió, d'en Tim Burton i en Johnny Depp és molt gran. Tot i així, aconsegueixen fer una peli molt distreta, amb unes cançons ben orquestrades i interessants que no han arribat a la fama. El voler ser original ha estat, per, una carta en contra. Els oompa-loompa i el seu origen serà sempre el que és, i el pare dentista també. Sense això, perd, ja que la idea original la tenim molt ficada endins. Dir també que l'elecció d'en Timothy "Paul Atreides" pel paper de Wonka, és un encert total, li va perfecte.

DISTURBIA: Tinc la sensació que ja l'havia vist, però si més no, ha estat una bona revisió. Pel·lícula d'intriga i tensió ben orquestrada. amb un punt d'originalitat per explicar el de sempre. Noi que espiant els veïns detecta un sospitós psicòpata. Però no sé, està ben muntada i és si més no, un bon thriller tot i la gran quantitat de pelis semblants que hi ha avui en dia. Com deia, el factor "original" aquí té molt pes i no està tan vist.

TIMETRAP:  Aquesta sí que és pel·lícula de planxa. Pocs recursos, efectes de sèrie B, repartiment desconegut i superficial, un estil propi dels països nòrdics... però que t'atrapa força. Dos estudiants estan buscant un professor seu desaparegut en una cova, i els acompanyen una amiga i dos menors. En aquella cova, el temps passa lentament, mentre a fora, cada segon és un any (més o menys). Això provoca que quan treuen el cap a fora, sigui el futur, i en alguns casos poc esperançador. La trama, tot i simple, aconsegueix mantenir l'atenció. Té alguns detalls de pixarrí, però en general, bona distracció.

GHOSTBUSTERS - L'IMPERI DEL GEL: Després de la bona acollida que va tenir la continuació de la saga fa uns anys, l'any passat va arribar la segona part (la quarta) d'aquest nou lliurement. Retrobem els personatges vivint a l'antiga seu dels caçafantasmes, i fent la seva feina. L'alcalde, que és també el personatge que tant els odiava va quaranta anys, es vol tancar la paradeta, i altre cop gairebé ho aconsegueix, però l'aparició d'un antic déu que tot ho congela fa que els caçafantasmes, els nous i els vells, hagin de salvar el món un altre cop. Objectiu de la peli: entretenir. Objectiu assolit? Sí, evidentment. No cal anar més enllà. Tothom sap quin és el seu paper, fins i tot els vells caçafantasmes. Diversió en estat pur. No busquis res més.