1899

1899... neix el club que porto a cor... i és una sèrie de ficció distòpica que ha aconseguit passar el tall de la primera  temporada, però no passarà la segon. En un intent de mesurar les sèries de ciència ficció, vaig escollir aquesta que d'entrada feia bona pinta. Un vaixell desapareix durant uns mesos i reapareix sense ningú a bord, excepte un nen amagat. Els troben els viatgers i tripulants d'un altre vaixell que porta emigrants (de 1ª i 3ª classe, qual Titànica) cap a Estats Units. Ambientat en el 1899, van apareixent detalls que indiquen que aquest no és l'any real. Però és tot un somni? Hi ha viatgers en el temps entre la tripulació? Acaba sent tot una simulació, res és real.

Els personatges que estan allà ho estan per un motiu concret, i bona part dels capítols es manté aquesta intriga per tal de saber l'entrellat. Per aquest motiu, perquè des de cert punt de vista, la trama té interès, però a mesura que va avançant i enlloc de anar a treure'n l'entrellat, es va complicant cada vegada més. La sèrie l'acabo perquè m'ha mantingut encuriosit, però ja en començo a estar fart que per tal de fer front a tantes i tantes sèries, hi ha tal overbooking, que els creadors de les ficcions tenen tres opcions: o són genials i troben un èxit, o copien d'altres sèries, o com aquesta, volen buscar els embolics més embolicats per fer alguna cosa diferent. Però quan fas una trama com aquesta, o la tens ben muntada i té una explicació clara. I no és el cas. De fet, el final, tot i situar la gent en el temps real, et deixa amb una cara de "ai senyor, vinga, va". I per aquest motiu no veuré segona temporada si la fan, perquè és buscar l'addicció de l'espectador perquè sí. I no. De vegades és millor no complicar-se tant la vida, oferir entreteniment i ja està.

La sèrie està feta amb una barreja de diners, volen fer efectes especials bons, però de vegades es queden precaris. On no han gastat és en el repartiment. Un conjunt d'actors i actrius que compleixen amb el seu paper, però que alguns dels protagonistes no posen massa emoció a la seva feina. No sé, és que en general ha tingut coses que m'han mantingut connectat, i d'altres que ni fu ni fa. Ara, la idea de tancar la tele no ha arribat, així que la perdonem i es queda al 5 pelat.