INFILTRATS

Fa uns anys van sortir a la llum alguns casos de policies nacionals infiltrats dins de diferents grups d'esquerres, independentistes o de moviments socials. Per mota gent allò va ser un escàndol, tot i que ja va sent hora que ens adonem que l'estat ecsapnyol, com tots els estats del món, utilitzen totes les seves armes per fotre l'enemic. Si es fan atemptats de falsa bandera, com no han de posar espies dins els grups? Bé, doncs per la gent va ser un escàndol, però és evident que per les persones que van conviure amb aquests policies pensant-se que eren gent com ells, ha de ser un trauma psicològic de dimensions considerables, i més per aquells pels qual l'engany va anar més enllà de compartir llites, convertint-se en relacions personals profundes.

Els periodistes de La directa, juntament amb 3cat, han realitzat un documental sobre aquells fets, que s'ha convertit en un dels més vistos de l'any. El documental va repassant alternativament, els 4 casos que van ser enxampats més o menys a la mateixa època, ja que van ser els quatre infiltrats gairebé al mateix moment. Surt la gent que hi va conviure, explicant com van entrar al grup i com participava en els actes que s'organitzaven. Surten els que van ser parelles seves, donant un toc emocional més letal, Surten diversos advocats explicant les passes seguides i perquè passa tot plegat. I surt també una representant del sindicat policial.

Justament aquesta protagonitza un dels moments més delirants quan surt afirmant que caldria denunciar als que destapen els infiltrats per atemptar contra la seva intimitat i posar en perill la seguretat de les forces policials... Demencial. Just quan per una altra banda surt un cap de policia anglès demanant disculpes per alguns dels seus infiltrats. Ep, que demanen disculpes però ho segueixen fent, eh? Tampoc ens pensem que se'n penedeixen.

L'altre moment que a mi em va semblar mot fort emocionalment, és quan un dels afectats truca a la policia infiltrada, que era la seva parella, per dir-li que l'han enganxat. Són uns moments en què aguantes la respiració durant tota la trucada. Ja comenten que així com els altres penjaven de seguida, ella manté la trucada i intenta fer entendre al noi la seva postura. Apareixen les frases típiques de les pel·lícules: "Quan estava amb tu no era policia, era jo de veritat", "No he dit mai res de vosaltres"... Exacte, com les pel·lícules d'espies. No entrarem en si és veritat o no, perquè no té cap mena d'importància. Una mica sí, només en el cas que fos veritat. Però clar, una persona que ha fet de la mentida la seva manera de viure, que ha traït a persones per tal de complir amb una missió que pretenia fer mal a aquesta gent que després diu que no ha delatat... Buf, són pocs minuts però tenen un impacte molt fort.

Una pena tot plegat. Però com deia, Ecspanya segueix en guerra contra nosaltres, i no ho entenc, perquè amb lo escagarrinats que som, amb la poca empenta i determinació que mostrem, no sé... no cal que perdin el temps espiant-nos, ja ens fem mal a nosaltres mateixos o bé barallant-nos o bé sense fer res.