MATRIX RESURRECTIONS

Fa molts i molts anys, els germans Wachowski es van llençar a la piscina i van crear una pel·lícula que ja és una icona de la ciència ficció: Matrix. Aquell futur distòpic on els humans vivim una realitat inexistent perquè les màquines ens tenen hivernats en càpsules. només uns quants humans rebels saben la veritat i de tant en tant apareixen nous rebels que surten de Matrix per afrontar la veritat del seu món absolutament destruït per les màquines. D'aquella anada d'olla per la trama, per l'embolic que genera per entendre-la i pels efectes innovadors, va donar lloc a una trilogia on es veia com l'humà escollit, en Neo, intentava acabar amb aquesta irrealitat ala vegada que evitaven la destrucció del lloc on viuen els supervivents. Possiblement va ser la primera pel·lícula de ciència ficció en què calia una revisió acurada, parant-la i debatent què dimonis ens estan explicant per tal de seguir de manera encertada el què passa. Després ja en van venir altres, de pelis que no s'entenen a la primera. Fins i tot n'hi ha algunes que no s'acaben d'entendre mai. En el cas de Matrix, hi ha parts força embolicades però al final ho dones per bo, encara que segurament la meitat dels que les han vist no sabrien explicar què ha passat en realitat.

Més de 25 anys després de la primera, i més de vint de la tercera, els diners han trucat a la porta per tal de fer-ne una continuació. Han passat uns quants anys, i Matrix torna a funcionar. En Neo s'ha fet gran, i les màquines l'havien tornat a hivernar, tant a ell com a la Trinity. Un cop alliberat, cal veure si miren de tornar a destruir Matrix o salvar-la a ella.

Cal dir que té els seus moments de "no sé què està passant", però en general segueix força e patró de la primera part. La lliguen força amb es anteriors, de manera que no tens la sensació de bolet, cosa que ajuda a la seva comprensió. Dos nous actors donen noves cares tant a en Morfeo com a l'agent Smith. Cal dir que així com Morfeo cola, no tant el "dolent", que costa veure'l com a l'Hugo Weaving. la peli va de menys a més, guanyant interès a mesura que avances, però un cop més, el final queda massa diluït, i no queda car què ha passat ben bé. No sé si és perquè encara volen fer una cinquena o senzillament és que l'univers Matrix ha de seguir deixant-te amb cara d'estaquirot.

Sigui com sigui, al final ha estat divertida de veure, i tot i haver-la vist en dues parts, ha valgut la pena passar aquesta estona a Matrix.