SOROLL EN SILENCI

El so dels nens i nenes als patis de les escoles no és soroll. Des de fa temps, alguns veïns i veïnes de determinades escoles, estan emparrades a fer servir el seu dret a l'estupidesa humana per denunciar que els nens i nenes quan estan al pati, criden, juguen i salten. Sembla un absurd. Però no ho és. La intolerància aquell invalor que cada vegada cala més dins de la gent, té aquí una via de lluïment per atots els públics, mai més ben dit.

És clar que si la finestra o el balcó de casa teva dona a un pati escolar, no viuràs tranquil. Tan sols l'agost dona una treva al so ambiental habitual, ja què al juliol pot ser que hi hagi casal d'estiu, i als vespres, activitats extraescolars. Però... no sé... quan vas comprar o llogar el teu pis, ja vas veure que tenies una escola al costat, no? Com si tens un hospital (amb les seves ambulàncies), un parc de bombers (amb les seves sirenes) o fins i tot un bar cutre que la seva sortida de fums és al teu pati de cuines. O és que potser no ho vas veure. Jo penso que sí que ho veus, però en aquell moment no ets conscient d'allò que implica. Però això no és culpa de l'escola, ni encara menys dels nens i nenes que volen jugar a les seves estones de lleure.

Per tant, et fots. El meu balcó dona a un carrer molt transitat, i hi ha el soroll dels cotxes, i la contaminació que desprenen. És un handicap. Però la resta d'avantatges que tenia, em porten a aguantar-me en els seus defectes. En cap cas se'm passa pel cap demanar que tallin la Ronda a la circulació de cotxes, com ningú demana que les ambulàncies no facin servir les seves sirenes. Ah, clar... però és que "allò" només són nens i nenes. A qui li importen? Que els eduquin bé, collons! Que els ensenyin a jugar en silenci, que cantin cançons en llengua de signes... i clar, si han de fer carnestoltes, que ballin sense música, que s e la imaginin, que a més així demostraran que a les escoles es treballa la creativitat!

Mare de déu... quina colla de feixistes i intolerants que hi ha deixats anar per tot arreu. I cada vegada en són més. L'egoisme i l'egocentrisme s'han convertit en un apèndix de la seva mal anomenada llibertat d'expressió. I clar, quan els veïns insulten, llencen vidres al pati o pollastres congelats, a sobre no t'hi tornis, perquè encara sortiràs perdent. Quina colla de malparits, la veritat.

Les escoles afectades s'han unit per fer front comú i evitar que la cosa vagi a més. Però cal parlar amb els partits polítics, així que paciència. Només esperem que guanyi el seny i que el crit de "gooool" de les hores del pati no segueixi sent considerat igual que els crits dels borratxos a les quatre de la matinada.