AMSTERDAM

Aquestes vacances he estat sis dies (cinc totals) a la capital dels Països Baixos (no Holanda, ara ja ho he
entès). Era la segona veagda que hi estava en circumstàncies ben diferents. El primer cop, era part d'un viatge organitzat i ens vam estar un parell de dies o tres màxim crec recordar, visitant els llocs més emblemàtics (deurien ser dos). Aquesta vegada tenia més temps. El hàndicap en comparació amb l'altra estada (apart de ser 30 anys més vell) és que vaig canviar l'agost pel gener. Així, vam veure molta més aigua que la dels canals. Pluja, no xàfecs, però sí molestosa, amb vet i fred. Tot i això vam poder veure els llocs més destacats i més. 

Hi havia les visites obligades: 1) El camp de l'Ajax, que és un continu record d'en Johan Cruyff. Està per tot arreu: en foto, estàtua, tiquets, parets... clar, el propi estadi duu el seu nom... Aquesta visita em va recordar que podria fer una entrada amb tots els estadis ja visitats. A veure si la veiem en breu. 2) Els museus: el Van Gogh i degut a la pluja també el Rijksmuseum. Bé. És guai veure en directe alguns d'aquells quadres que has vist tantes vegades en foto. Ara bé, tenia molt bon record del Rijks de l'altra vegada; aquest cop, suposo que perquè no hi comptava entrar, em va deixar més aviat fred. 3) La casa de l'Anna Frank: canviada respecte l'altre cop, però igual d'impactant. És curiós el silenci que hi ha mentre la visites. Hi havia gent, però tothom feia la visita per ell i el seu interior. Un cop més, la barbàrie viscuda fa posar els pèls de punta.

Després també hi ha la sorpresa: el poblet de Zaansen-Schans. Aquella mítica foto dels molins holandesos? Doncs allà. I no només els molins, sinó totes les casetes que els acompanyen. Era maquíssim com ho tenen de cuidat (pel turisme), però és que cada lloc on miraves era tan o més fotogènic que l'anterior.

Per la resta, el més destacable és caminar pels carrers de la ciutat, al costat dels canals, amb aquelles cases tan típiques, estretes, tortes però boniques. És un passeig obligat i preciós. 

El pitjor, apart del temps, la sensació d'estar pagant per tot tota l'estona, i el fet de que algunes de les coses pagades, diguem que... no s'ho mereixien pas. Per exemple, el passeig en barca per veure el Amsterdam light festival. Ficats dins la barqueta típica, embotits amb 100 persones més, d'esquenes i la veritat, gens espectacular. De fet, eren més boniques les llums de decoració de Nadal que tenien les cases i carrers que no pas els quatre artefactes il·luminats del viatge.

Doncs bé, després d'aquest viatge d'aquest estil no se n'esperen més fins... caram... el juliol? Ja veurem... Mentrestant, gaudirem de les excursions de cap de setmana i qui sap, si el Barça femení ens porta a alguna altra final...