FA 30 ANYS, 1995

Després d'un 1994 amb coses molt bones i coses molt dolentes, afrontava un nou any que comportaria un dels fets cabdals de la meva vida. aquell setembre, començaria la meva carrera de mestre. Amb només 22 anyets, un txitxarel·lo de capa peus, vaig tenir la sort d'estar al lloc indicat en el moment indicat... i ser noi de Blanquerna, per l'única cosa que m'ha servit. Així, agafava la tutoria d'un grup de 4t i descobria les rutines d'una escola. El grup no era fàcil, i jo era un bebito, i vaig tenir els meus moments de crisi. Sempre he dit que si tens un grup complicat quan comences i ho superes, ja et pots quedar a la feina, tot i que també és una frase meva que fins al quart any no es pot dir que sàpiga ben bé com funciona aquest món. Per això quan arriba ara gent nova que es pensen que ja ho saben tot... és com... desconcertant (per no dir una altra paraula).

El mes de juliol ja podria haver entrat en contacte amb l'escola, però em vaig enfrontar a un repte majúscul: cap de tanda de Pineta. sí, aquell mocós que no servia de monitor, resulta que després de només un any, ja era cap de tanda, saltant-se tots els protocols. Què voleu que us digui? Pujada d'autoestima, tu... Va ser una experiència formidable, tant la prèvia com la realització, m'hi vaig trobar a gust, tot i que ara puc dir que la relació amb alguns monitors/es no va ser molt fluïda (suposo perquè no entenien què feia ja de cap de tanda; vaig contestar amb fets.) 

Era l'època que em dedicava amb tot el meu cor, cos i cap al lleure, i l'esplai no era menys. Equip directiu, comissió d'animació (CARAI), començar el macroprojecte que després va ser la nostra tomba, i les colònies a Sant Marçal del Penedès. I la publicació d'una foto feta per mi a la portada de la revista Estris. Una època meravellosa, de veritat. Clar que... també va tenir les seves coses negatives: el final del menjador a l'escola Sagrada família, la coral i els dissabtes a l'Abiyoyo. Ja eren moments en què havia deixat de ser aquell nen tímid i que deia sí a tot, i m'havia convertit en una persona crítica i tossuda.

També va ser l'any de la compra de la Vespa, del tsunami al carrer Casanova quan pujava amb la moto.

I a nivell mundial, que m'afectés d'alguna manera, tenim la dissolució de Terra Lliure, el final de la guerra de Bòsnia, i l'aparició dels Cranberries amb el seu Zombie.