Doncs sí, Reservations dogs ens parla de quatre joves (dos nois i dues oies) que formen una colla que poc els veiem a l'institut, sinó que més aviat, ja al primer capítol, roben un camió de patates xips. A cada episodi se'ls veu en un context molt precari, amb molt accés a l'herba tot i que ells no surten mai consumint-ne. Després d'uns capítols generals, en fan tres o quatre on se centren més concretament en un d'ells dins el seu ambient familiar. A mi els generals m'han agradat més, això ho he de reconèixer, però en general han estat tots força bé. En cada un d'ells hi he trobat algun moments, alguna escena digna de ser tinguda en compte. Apareix la caça furtiva, l'enganyifa, la marihuana, la violència al carrer, el suïcidi... En pocs capítols tenen lloc diversos temes tot seguint una sola trama.
Els 4 personatges principals són molt clars en les seves interpretacions, tot i que les dues noies, sobretot la menys coneguda (l'altra apareix a Echo) estan per sobre. Però els secundaris (tots són indis!!!) no es queden enrere: pares superats, tiets fumetes, els dos nans que sempre van en bici o moto, l'esperit d'un indi que està com un llum, i sobretot, el policia indígena. perquè també hi ha molta referència al conflicte entre indis i blancs. Tot i ser un tema teòricament superat històricament, les arrels són les que són i apareix el conflicte. En un capítol, es veu un pòster a l'habitació d'un d'ells, amb un indi dels d'"antes" dient: "I loved America before it been called America".
Doncs ha estat una sèrie interessant, amb gràcia, gamberra però amb gràcia, i on surten nord-americans dels que no acostumen a aparèixer a cap sèrie. Si les dues temporades que encara queden per veure apugessin el llistó, no seria descartable que estiguessin en un top deu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada