dimarts, 7 de gener del 2025

FA 40 ANYS, 1985

Iniciem de nou, com és costum els últims anys, de mirar enrere i recordar els fets més destacats dels anys anteriors (més destacats a nivell mundà, és clar, el que no es pot explicar, no s'explica!) Evidentment, ara ja es podria fer, matemàticament, les entrades de "Fa 50 anys", però és clar, difícil tenir cap referència concreta d'aquells anys en què era massa petit. Vaig començar aquests reculls el 2019 (queden doncs només tres anys més) i com a molt tard, podríem parlar del 1978, però no ho podré fer. Així que sense més demora, què va passar d'important el 1985?

És l'any en què jo ja tenia 12 anys (no em cansaré de repetir que els 13 arriben al final). Vaig acabar setè, un curs important, com ja vaig comentar fa un any, i després de l'estiu iniciava 8è, l'últim curs de l'EGB, abans de fer BUP. En Salvador Taverna va ser el tutor, encara de l'escola antiga. Recordo com a casa es pensaven que es deia Tabern, i que nosaltres li dèiem Taberna per enfotre'ns, quan el sobrenom era Tasca. Les idees catalanistes ja estaven força assentades, i em van portar moments com que se'm fes fora de classe per queixar-me que un fatxa llegia del llibre d'història en català, però els anys, a l'estar en números, els dia en castellà. En tasca ens va fer copiar tots els articles de la Constitución Ecspanyola ales hores de tutoria... quina meravella. I ens feia fer un comentari! Als primers articles encara deia coses, però quan en portes vint, i comences a no entendre res, ho deixes estar.

Aquell any va ser difícil a Pineta. Era l'últim any, el 84 va ser el millor segurament... però no va passar el mateix amb el 85. Amb gairebé els mateixos companys i companyes, un mal a les cames em va portar algun maldecap, i no vaig realitzar les excursions. Vaig intentar l'Estibeta, però em van haver de tornar. les altres ja no les vaig intentar. No sé què em va passar. L'any passat vaig poder, al Xalet l'any següent també podria... no sé, recordo el mal, però no sé si hi havia més part mental que no pas física. Quina merda, perquè van arribar a l'Astazu, cosa que l'any anterior no vam poder.

El Barça va guanyar la lliga, la d'en Venables, l'Archibald, en Schuster i companyia; l'any de l'"Urruti t'estimo". Va ser un moment molt esperat i una lliga molt celebrada. També aquell estiu una expedició catalana arribava per primer cop a l'Everest. Quina fita!

L'any del "We are the world", una cançó que volia canviar moltes coses, i que 40 anys després... bé, deixem-ho estar. A més, musicalment, comencen Modern Talking i Simply Red o bé segueixen, Sting amb The dream of blue turttles, Dire Straits amb Brothers in arms.

I en cinema, continuen apareixent els clàssics dels 80: The Goonies, Retorn al futur, Cocoon, Silverado, Els immortals i Lady Hawk. Ara les veus i les trobes carrinclones, però quina passada vans ser en el seu dia!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada