dissabte, 18 de gener del 2025

BIRD BOX

Ara síííí! Per fi una pel·lícula digna aquest 2025 (no havíem tingut massa bon començament d'any en aquest aspecte). No és cap obra mestra, no és èpica, no és transcendental, però la tensió que respira, i la tensió que et fa viure em van fer estar enganxat a la pantalla des del minut zero al final.

Bird box, sí, la caixa dels ocells, molt lluny de la penosa traducció al castellà "A ciegas", és una pel·lícula de les apocalíptiques que tan m'agraden però que darrerament no l'estava encertant. Uns éssers desconeguts aconsegueixen la pràctica destrucció de la humanitat. Si els mires, o si ho mires (perquè en cap moment queda clar què són o què és), provoquen el suïcidi. Una mica com la també genial The happening, però aquí no està clar què/qui ho provoca. Seguim les desventures d'una dona embarassada que després de veure la seva germana suïcidar-se enmig del caos, es refugia amb altres supervivents en una casa. Anem seguint les seves vivències (pors, dubtes i deliris). Les escenes s'intercalen amb el què passa cinc anys després, on trobem la dona, amb un nen i una nena d'uns quatre-cinc anys (clar), intentant arribar a un suposat refugi on es pot viure en comunitat i protegits per aquesta plaga.

Com deia, des del començament, la tensió és evident, els nervis estan a flor de pell i et mantenen connectat a la pel·lícula. Tot i alguns moments recurrents de la ciència ficció, la trama no es desvia i continua fent-te aguantar la respiració més d'un cop. La Sandra Bullock interpreta la mare, però és en John Malkovich qui li fa pujar un o dos nivells de qualitat amb la seva interpretació del veí desagradable i antipàtic. El que juga més a favor de la peli és el fet de com aconseguir posar nerviós, o fer por fins i tot en podríem dir, sense necessitat de monstres, efectes especials ni res per l'estil; demostra que només amb la psicologia, les cares, les músiques i un cop de vent, et pot posar tens de cop. Per altra banda, potser el punt en contra seria la durada. No és especialment llarga, però deu o quinze minuts menys per concentrar-ho tot encara més i ja hauria estat perfecta.

De la peli, els seus productors van decidir més tard fer una mena de spin-off que es diu Bird Box Barcelona, on seria el mateix però centrat a la nostra ciutat. Que curiós, no? Com també és curiós que aquesta feta aquí, faci servir el títol original enlloc de la traducció ecspanyola. No sé si la veuré, ja que sembla que no aporta res nou. Però no sé... qui sap? També faria gràcia veure aquesta Barcelona apocalíptica. Temps al temps.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada