FUCK YOU, ELON

Al llarg dels anys que he estat a Twitter (ara l'inefable X) he tingut més d'un moment en què m'he dit que n'estava tip i que volia sortir-ne. Els insults entre els fanàtics dels partits independentistes em provocaven tal rebuig i ràbia que em venien ganes d'enviar-ho tot a ca Pistraus. Però després pensava en les coses bones que té. Sí, algunes en té. Notícies interessants, debats educatius... hi havia costes que ostres, feien interessant donar-hi un cop d'ull. Hi ha tuiters que publiquen coses guais, tant gent amateur com professional. 

Però ha caigut una gota que ha fet vessar el got. El propietari de Twitter, el feixista de l'Elon Musk, no només és amic de Donald Trump i l'ha ajudat a ser de nou president, i no només estarà al seu equip de govern. Durant la celebració de la presa de possessió del boig, es va donar un cop al pit i automàticament, li va sortir el braç disparat amunt, com la salutació nazi. Prou. Després d'una mica de reflexió, he entrat a la plataforma, i he esborrat el compte.

Abans, m'he baixat algunes fotos guardades, però les ganes que tenia per tancar-ho, ha fet que no guardés alguns dels tuits que havia desat al llarg de tot aquest temps. I, ostres, a mesura que han anat passant les hores, he anat pensant en tot allò bo que ja no podré veure. Així que tinc una mica de sensació de "merda, què m'estic perdent", barrejada amb una altra d'alleujament, no només per haver plegat, sinó perquè això també pot suposar menys temps amb el mòbil i dedicar-lo a altres coses.

Deia el gran Groucho Marx en una pel·lícula: "Aquests són els meus principis; si no li agraden, en tinc uns altres". Ara mateix, puc dir que em mantinc gairebé sempre fidel als meus principis, intento ser coherent entre el què penso, el què dic i el què faig. Segur que 100% no ho compleixo, però crec que deu n'hi do. Per tant, no vull seguir sent un número de la xarxa del feixista aquest.

Per altra banda, amb el temps, espero oblidar el què ja no podré consultar.