LA GERMANDAT DE L'ÀNGEL CAIGUT

Una combinació de vacances, temps lliure i evidentment, interès, han provocat que en pocs dies, ja hagi enllestit el primer llibre de l'any. Cert, falta un ítem més que ha provocat aquest èxit, que és que no és un llibre dels llargs (300 està prou bé). Així, si no vaig tenir sort amb l'últim llibre del 2024, sembla que el 2025 (m'agrada aquest número), ha començat molt bé.

En Jaume Clotet ens explica una història fantàstica, on ens revela l'existència d'una comunitat, la germandat de l'àngel caigut, que són persones (croats al principi, monjos i cardenals en l'actualitat) que tenen la missió de vigilar un presoner que van fer a l'edat mitja i tenen tancat en una caixa envoltada de relíquies i aigua beneïda: Satanàs. En l'actualitat, com que els dimonis cada cop s'acosten més a saber on és el seu amo i alliberar-lo, han d'organitzar un trasllat a algun territori sagrat, i l'escolli és Montserrat. a partir d'aquí, tot el què s'esdevé d'aquesta trama, amb els dimonis acostant-se, els monjos de Montserrat que han de formar part de la germandat, i altres subtrames que fan d'aquest relat un passatemps interessant, intrigant i que es llegeix amb molta tensió.

Ajuda que el vocabulari i l'estil és assequible per tal de no entrar en segones lectures per conceptes massa cultes; aquí, s'explica la història tal com raja, i això fa que en aquella combinació que havia comentat al principi, es produís aquella meravellosa sensació que és el fet de tenir ganes d'agafar el llibre i continuar llegint. De fet, volia que em durés tot el viatge a Amsterdam per omplir les nits, però no vaig poder evitar acabar-lo el dia 4. Necessitava saber com acabava.

Així doncs, bon començament lector, que continuem amb dues apostes segures: següent llibre de Fjallbacka i final de la trilogia d'Èodhum! No puc esperar!