L'ILLA DEL SILENCI

Tot i que l'entrada al blog referent al segon llibre de la Laia Vilaseca, "Quan la neu es fon", no eren molt engrescadora, he tirat endavant la lectura de la seva tercera novel·la, "L'illa del silenci". Justament, dues de les coses que no em van agradar d'aquell segon llibre, les corregeix: no és llarg (sort), i els salts temporals estan explicitats amb un subtítol (Ara o Llavors, i cadascú amb la data en què passa allò que explica). Gràcies a aquest segon aspecte, la trama és més fàcil de seguir.

Ara bé, donem per bona aquesta novel·la de l'autora de l'èxit "La noia del vestit blau"? Doncs... si parléssim en números, podria estar en un 6, per exemple. I és que he tingut alts i baixos llegint-la. Quan vaig començar, ja vaig veure que d'entrada molt bé, però de seguida baixa l'interès, no acaba d'encaixar-me del tot. El fet que no sigui llarga m'ajuda a seguir llegint-lo. És a partir de la meitat del llibre que em comença a despertar cert interès, i em venen ganes de no deixar-lo quan és hora de posar-se a dormir. Aconsegueix despertar-me aquell puntet de "necessito saber què passa a continuació". Fins arribar al final, que per mi, és com un globus desinflat. Sí, es tanca, dignament, però havia pujat tant, que se'm queda gust a poca cosa. 

Un cop més ens traslladem a un poble del Pirineu, amb un llac important que té una illa al mig de dimensions considerables (per tot el què hi conté). Al 1982 en aquesta illa es comet un triple assassinat i detenen un home del poble que es passa mitja vida a la presó. A partir d'aquí ens movem entre un passat més recent (1996) quan el fill del guàrdia civil (sic) que ho va investigar comença a fer preguntes que no agraden i acaba desapareixent, i un present (2024), on un detectiu privat investiga la mort d'un altre guàrdia civil implicat en aquell afer i acaba investigant la desaparició d'aquell noi. Sembla embolicat, però per sort, es va seguint bé.

Intrigues, mentides, enganys, secrets... tot ben amanit i servit per anar mirant de treure'n l'entrellat de tot el què va passar en aquest poble. Tot i els "error" (per mi) esmenats del segon a aquest tercer llibre, encara hi ha, sobretot al principi, una mica de garbuix entre tota la gent implicada. I penso que hi ha massa intervenció dels protagonistes, i poc dels secundaris, que a la fi, són els sospitosos de tot pegat. Tot i així, no ha estat malament ja que en moments ha aconseguit allò que vull dels llibres que llegeixo, que em cridin.